Com no volia que Maria Cristina la governara, es va exiliar al Marroc.
Tancada per primera vegada a la presó, l'any del Rei Pepet, per tràfic de diamants. Es va escapar i des de Casablanca nadant va arribar fins als Collons de Montgó. En un vaixell pirata va córrer el Mare Nostrum i part del Vostrum.
Tancada de nou a la fortalesa d'Antibes. Allà va conèixer Picasso i Albert Camus.
Ara viu al cementeri de St. Tropez, al costat de Victor Mature.
La novel·la RAMONA ROSBIF -obra pòstuma- va ésser escrita la nit que la Begum li va furtar els diamants en el Casino de Wiesbaden.
Extret de la novel·la Ramona Rosbif. Presumpta biografia de la seua autora, Isa Tròlec.
Aquesta xicoteta i divertida biografia és, al meu parer, el millor del singular llibre Ramona Rosbif, Premi Andròmina als Premis Octubre de 1976. Isa Tròlec és el pseudònim de Joan Baptista Mengual i Llull, escriptor valencià nascut a Benimeli l'any 1945 i mort a València el 1992.
Tot i no ser una gran obra, es tracta d'un interessant intent de barrejar la ironia valenciana de poble amb l'hiperrealisme. Un desficaci esperpèntic que no arriba a esclatar -a provocar el deliri còmic-, llevat d'alguna ocasió molt comptada.
Tot i això, la lectura de Ramona Rosbif no deixa de resultar curiosa, tenint en compte, a més, el context social, cultural i polític de l'any en què fou escrita. Per altra banda, la novel·la es llegeix en un tres i no res.
9 comentaris:
Pôs jo mire qu'és de lo milloret que s'ha escrit en valencià des de...
M'has recordat una obra que volia llegir. Ara que en parles (la recomanes?)em torna a picar la curiositat.
Salut!
TdH: Tot és qüestió de gustos, vaja. Reconec que la novel·la té el seu mèrit, però no veig que provoque la rialla com se suposa que l'autor pretén.
Josep Lluís: Trobe que és curiós llegir-la. I potser a tu t'agrade més que a mi. Imagine que tothom estaria d'acord en dir que l'obra no et deixa indiferent. I això ja és alguna cosa...
Això és massa i tot.
Ramona Rosbif d'Isa Tròlec,va ser un dels primers llibres que em vaig comprar pel meu compte de joveneta. El recorde, diferent, divertit, i un poc destarifat ... molt original en aquells moments -al menys per a mi que era una adolescent-.
Llegint el teu post m'han entrat ganes de rellegir-lo.
Jo la vaig llegir fa temps, i sí que em vaig riure en alguns trossets, però estic amb tu en què no és una gran obra. Entretinguda, sí.
kirikú: A mi m'encanta el tipus d'humor d'eixe llibre. Al mateix temps, crec que la totalitat del text té poques 'dianes'. Tot i així, crec que -per la seua originalitat i risc, i per l'època en què fou escrit- val la pena llegir-lo. O rellegir-lo.
Lady Daga: Veig que has canviat el nom. Resulta original, vaja! Certament, que un text no passe desapercebut ja és un mèrit. Si més no, ho és en aquest cas.
Anònim: Efectivament. He de dir que no em vaig avorrir, sí que és entretinguda. Però, després de llegir una biografia tan divertida, esperava més encerts a la novel·la.
Un llibre destarifat, però que em va agradar molt. Aquella heroïna Ramona Rosbif, ai,!
Anys 70 i començaven a llegir i escriue en valencià el nostre català.
Bon dia:
Hi ha una errada, ja que Joan Baptista Mengual i Lull, és nascut a Sanet y Negrals (Alacant).
Gracies.
Publica un comentari a l'entrada