No tinc moltes simpaties cap al sindicat CCOO. Aquesta organització i UGT, considerades com els defensors institucionals dels treballadors, juguen sovint un paper bastant tèrbol. El cas de Sintel, explicat a l'interessant documental El efecto Iguazú, és una mostra de com un sindicat com CCOO pot arribar a fer el paper brut de l'empresari, perjudicant greument els treballadors des del cinisme més repugnant.No obstant, de vegades aqueixos són un mal menor; d'altres, aliats necessaris per la seua capacitat de convocatòria.
Siga com siga, m'ho vaig passar molt bé veient a un tal José Manuel Juzgado Feito -secretari de Política Sindical i Relacions Laborals de CCOO de Madrid- a un programa del canal VEO7, propietat de Pedro J. Ramírez i arma mediàtica de la dreta espanyola pura i dura. Una d'eixes cadenes que forma part d'allò que algú, encertadament, ha batejat com el "TDT Party" (joc de paraules que fa al·lusió al partit d'extrema dreta estatunidenc Tea Party): la quantitat de televisions ultraconservadores que habiten les senyals digitals de la pantalla domèstica.
Envoltat d'un personal més o menys fatxa (Luis Herrero, Marta Robles, Alberto Recarte...), el de CCOO va fer acte de presència al programa La vuelta al Mundo (subtil referència subliminar al diari El Mundo...) la nit abans de la vaga general del 29 de setembre. Lluny d'acovardir-se, i en un escenari on es tractava de centrar el debat en la "violència sindical" i no en les causes de l'aturada, Juzgado Feito va repartir llenya emprant les armes habituals d'aquests professionals de la tertúlia ultra: sobre-actuació, interrupcions, burla, crits, llenguatge-eslògan... I va aconseguir captar l'atenció quasi total de les càmeres. S'ha de reconèixer que el sindicalista en qüestió és allò que diuen un crack. La cosa va resultar una mena d'espectacle freaky realment divertit: jo, almenys, em vaig descollonar ben a gust.
Ací teniu la seqüència de vídeos. Amb una segona part inclosa, on Juzgado va tornar a participar a l'esmentat espai televisiu després de la vaga.
2 comentaris:
He vist només el 1r vídeo i bona part del segon.
Ací s'ajunten la fam i les ganes de menjar. Al convidat li perd el discurs pamfletari i innecessàriament vehement. I els periodistes, amb bones paraules, insisteixen a crear la sensació (sense estar documentats) que CCOO són violents. Ell, amb el seu to, els ho posa fàcil. La direcció del programa ha triat molt bé el convidat
Jo crec que el tio va saber jugar el seu paper, tenint enfront als tertulians i públic en contra. No és el millor fòrum per intentar raonar amb arguments i serenitat, atès que no l'hagueren deixat parlar.
Hi ha un moment en què diu: "Jo he vingut ací de forma voluntària i sense cobrar. No sé la resta...". De veritat que em vaig riure amb l'actitud que va saber mantenir el de CCOO. Pense que els de VEO7 esperaven un contrincant més fàcil.
Això no em fa perdre la perspectiva del que és CCOO: un sindicat institucionalitzat que viu, bàsicament, de les subvencions de l'Estat. El seu paper reivindicatiu es desenvolupa dins un marge bastant reduït.
Publica un comentari a l'entrada