El dissabte 22 de gener, el president del PP, Mariano Rajoy, va demostrar habilitat política llançant una proposta indefinida, però populista: concretament, demanava que es revisaren els complements de les pensions que reben els polítics que han sigut diputats o senadors, i que s'eliminara qualsevol cosa que poguera significar un "privilegi".Rajoy -o els seus assessors- sap que el context en què diu això no és altre que la retallada de les pensions públiques. I també és conscient -ell, Arriola i/o qui l'assessore- que a les safates d'entrada de molta gent estan arribant correus electrònics on es detallen els privilegis -sense cometes- de la classe política. Des d'un punt de vista estratègic, el gallec va estar molt encertat. Oportunista.
Tres dies més tard, Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, va contestar el president del PP amb les següents paraules: "Ha arribat un moment en què s'ha de defensar la dignitat de la política. Si vostès [s'adreçava a un grup de periodistes] volen que aquí hi vingui simplement gent que no tingui cap propietat, i la societat en general pretén que aquesta Cambra sigui una Cambra de funcionaris i gent pobra, anem pel millor dels camins."
La traducció immediata d'eixes declaracions és la següent: "No em dóna la gana cobrar menys: em negue a guanyar el que guanya un funcionari, un pobre. Jo vull seguir rebent més diners que la immensa majoria de la població. Sóc un polític."
Duran i Lleida justifica eixes declaracions al seu bloc, tot i matisar que "segurament" no hauria d'haver dit "pobres" sinó "amb pocs recursos econòmics". Les emmarca dins el "debat" sobre els sous dels polítics. "Hem de ser molt conscients que arreu del món democràtic, al nostre entorn europeu i a qualsevol altre país democràtic, la política està ben pagada, i que si no ho està baixa inexorablement de qualitat. Aquest és l’autèntic debat.", afirma el convergent.
El català diu que, a qualsevol país democràtic, "la política" està ben pagada. Qui és "la política"? Per què no diu "els polítics"? Potser emprar eixe truc lingüístic genera menys rebuig pel fet d'amagar un poc la intenció?
A més a més, la justificació d'un sou privilegiat -viatges, dietes, etc. a banda- descansa sobre el següent raonament: si els polítics no cobren sous elevats, "la política" baixa de qualitat.
Deixant a un costat la discutible afirmació implícita que actualment gaudim d'una "política" de bona "qualitat", he de mostrar la meua discrepància respecte l'argumentació de Duran. Per què ha de ser així? On està la relació causa-efecte? Seguint eixa mateixa lògica, milloraria l'ensenyament si els mestres cobràrem sous com els seus? Per posar un exemple que em queda prop, vaja.
I ja que la cosa ha començat parlant de pensions, no està de més recordar que, a l'Estat espanyol, més del 70% dels pensionistes cobra pensions que estan per baix del llindar de la pobresa. Xifra que, òbviament, augmentarà amb la reforma pactada per CCOO, UGT i el Govern de Zapatero (reforma, per cert, recolzada per Duran i Lleida). No augmentaria la "qualitat" de vida de la gent que cobra una pensió, senyor Duran, si les incrementàrem en compte de reduir-les?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada