Internet i els xiquets

Sempre hi ha hagut un cert consens en la idea que és important acotar l'accés als diferents productes culturals per part d'un xiquet, en funció de la seua edat. Amb l'objectiu d'assegurar-li un correcte desenvolupament, lliure de traumes, pors innecessàries, inseguretats i/o altres efectes no desitjables.

Parle de contes populars, pel·lícules, sèries de dibuixos, llibres, etc.

No entre a debatre aquesta idea. Em limite a exposar-la, més enllà que hi puga haver gent que discrepe d'imposar aquesta mena de límits, o que opte per fórmules intermèdies, com ara l'acompanyament d'un adult a l'hora de consumir la manifestació cultural en qüestió.

Temps enrere, algunes persones criticaven durament el fet que molts xiquets tingueren una televisió a la seua habitació. Això permetia -es deia- que aquests pogueren decidir el que veien sense cap control.

Hui, amb l'accés a Internet per part dels més menuts, no té sentit parlar de les restriccions que hem esmentat abans. La xarxa és una important eina educativa i és utilitzada pels infants de manera autònoma -cosa que, en general, no és qüestionada.

Però Internet és -a més d'una eina educativa- una màquina de videojocs, una televisió, un llibre, un conte, una sala per a xarrar i intercanviar informació..., un món de continguts destinats a persones adultes i xiquets alhora.

Sé que hi ha programes de "control parental", però estic convençut que aquests no exerceixen la seua funció amb efectivitat total i que els nanos de hui acaben sabent esquivar-los.

El fet és que -matisos a banda- l'ús autònom d'Internet per part d'un xiquet és incompatible amb la idea d'acotar els continguts als quals aquest hi pot accedir. I això, independentment que siga bo o roin, és indiscutible que ens planteja una situació nova.