diumenge, 4 de setembre de 2011

II homenatge blocaire a Estellés

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles
que vaig veure un dia a mallorca.

les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.

m'agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom sap el nom de l'autor d'una marjada.

Poema extret de: Horacianes (1963-1970). Les pedres de l'àmfora. Obra completa 2






La poesia de Vicent Andrés Estellés, un servidor, que des de fa anys és devorador habitual de lletra rimada, l'ha beguda sempre a galet. Perquè es tracta d'una poesia que flueix amb naturalitat, fresca, d'una poesia que tira gorja avall i que es posa bé. Però això no vol dir que la poesia de Vicent Andrés Estellés s'esgoti en una primera glopada; ben al contrari, és una poesia que cal rellegir, que descobreix a cada lectura sentors i matisos no apercebuts abans. I això sense necessitat de giragonses críptiques. Heus ací que la poesia de Vicent Andrés Estellés és com un paisatge que s'imposa a primer cop d'ull; però que després cal resseguir feixa per feixa, bri per bri, amb aquell mètode que Mc Luhan ha denominat "lectura tàctil".
(Fàbregas, Xavier. "Més ençà de les tenebres", escrit preliminar a VAE Oratori del nostre temps. València, tres i quatre, 1978)


A l'igual que l'any passat, L'aixeta participa en l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, derivat de la idea promoguda per l'escriptor Josep Lozano: la Festa Estellés, de la que aquests dies se celebra la seua segona edició.

Ací podeu llegir la crònica, escrita per Toni Cucarella, del Dia del Cant de Vicent, esdeveniment que tingué lloc anit a Xàtiva.

2 comentaris:

vpamies ha dit...

La poesia de Vicent Andrés Estellés és per berure-la a galet, o per devorar-la a dojo, a doll, a cabassos, a betzef, a pler, a trompons, a desdir, a raig, a tentipotenti... No ens l'acabaríem mai!

Vicent Terol ha dit...

Poesia immensa, la d'Estellés, i també accessible per a tot el món.