L'assumpte del català a l'ensenyament en cinc punts

1. Es parla sempre d' "immersió lingüística" per referir-se al model d'ensenyament que hi ha al Principat, quant a l'idioma vehicular emprat (el català). Tanmateix, el terme no és del tot correcte. Es produeix la immersió si l'alumnat és castellanoparlant; si els xiquets tenen com a llengua materna la d'Ausiàs March, cal dir, simplement, ensenyament en català.

2. Fins l'any passat, semblava que el tractament de les dues llengües oficials que es practica a les escoles catalanes era compatible amb la Constitució espanyola. Curiosament, un intent (tímid finalment, si voleu) d'aprofundir més en l'autogovern -el famós Estatut- té com a conseqüència la històrica sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, la qual crea una "nova situació" (això ens diu el TSJC): el castellà haurà de ser també llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. Es tracta d'un càstig?

3. En contra del que s'afirma des del TS espanyol, partint de la sentència 31/2010 del TC, no s'ha assolit al Principat un grau suficient de normalització pel que fa al català. És una obvietat: des de les pròpies sentències judicials fins a la majoria de les televisions, passant per les opcions d'oci, la premsa, etc, quasi tot és en castellà al 95%. El poder mediàtic i cultural de l'espanyol, el seu prestigi, la seua supremacia institucionalitzada a la Carta Magna fan que ensenyar íntegrament en català a les escoles siga el mínim exigible per a frenar la desaparició de la nostra llengua a mig termini.

4. Un alumne que rep l'ensenyament en català aconsegueix la competència lingüística en els dos idiomes oficials (castellà i català). Si, per contra, les classes són en espanyol, i l'estudiant és castellanoparlant, aquest sols arriba a dominar la seua llengua materna. Ho estem veient al País Valencià, a més de ser una cosa totalment lògica, atesa l'actual superioritat a tots els nivells de l'idioma de Cervantes.

5. La situació és encara més negativa del que sembla. Malgrat l'ensenyament en català i la immersió lingüística, la pròpia estructura de l'Estat espanyol implica l'extermini de tots aquells idiomes que no siguen el castellà. Espanya s'ha construït de manera uninacional i unilingüista. Han dit alguna cosa els informatius estatals, per posar un exemple, del centenari d'Enric Valor? ¿Ése quién es? No hi ha una pretensió de promoure una nació plurilingüe; al contrari, s'imposa uniformitzar d'espanyol tot el territori de la piel de toro, esborrant les altres cultures.