Tanmateix, el temps passa i no troba l’ocasió: hi ha massa soroll perquè el telèfon intel·ligent puga identificar alguna de les cançons que sonen; no sorgeix cap dubte a la conversa que seria resolt consultant la Viquipèdia... Nèstor va posant-se una mica nerviós.
De sobte, s’il·luminen els seus ulls. Samuel acaba de fer la següent pregunta: “Què es pot tardar anant d’ací a Solsona?”. És el moment. Nèstor mostra el smartphone i dirigeix el palpís del seu índex cap a la icona de l’aplicació ‘Maps’. “De seguida ho sabrem...”, diu, satisfet.
Els seus amics es queden en silenci mirant-lo, i ell pressiona el dit sobre l’aparell en repetides ocasions, alternant aquesta acció amb pauses en les que els seus ulls observen la pantalla durant uns segons, esperant una reacció del telèfon.
“No sé què passa”, diu. “Crec... que no va bé la connexió”, prossegueix amb un to d’impotència.
"Xe...! Això es una merda!", li reballa Samuel.
2 comentaris:
eres un blasfem. dir smartphone i merda al mateix text és un superpecat, que ho sàpigues.
però no patisques, a internet està TOT, pots confessar-te ací
www.absolution-online.com/confessional
no em dones les gràcies a mi, dona-li-les a Tim Berners-Lee.
Mira... Jo, si no puc dir "Ave María Purísima" a l'hora de confessar-me, no ho veig clar. Fins i tot podria ser pecat tractar de complir amb el sagrament de la penitència d'eixa manera. Qui sap??
Per cert; eixe tal Berners-lee té alguna cosa a veure amb el Bruce Lee?
Publica un comentari a l'entrada