15-J: vaga i manifestació a l'ensenyament

Aquesta entrada potser sols interesse a un col·lectiu molt concret: el professorat interí i provisional al País Valencià.

Conselleria, en un curs en què està lluint-se, ha decidit canviar les adjudicacions presencials per un procés telemàtic (per Internet). Això ens perjudica de manera notable: no hi ha transparència ni claredat a l'hora d'escollir el centre on hem de treballar el curs que ve; s'elimina l'opció d'elegir places a temps parcial; els períodes d'inscripció i reclamació són molt curts...

Tot açò està molt ben explicat a un comunicat elaborat per STEPV, AFID i CAT on es convoca vaga i manifestació per al dia 15 de juny.

No crec que Conselleria faça marxa enrere, atés que aquest curs han optat per dur a terme les iniciatives que més puguen perjudicar l'ensenyament públic, la nostra llengua, el professorat i tota la comunitat educativa en general. És la filosofia Font de Mora. De tota manera, anem a intentar que aquesta vegada es rectifique.

II: possible frau electoral i lluita transformadora

El primer que vaig pensar al veure el resultat d'Iniciativa Internacionalista va ser que, de vegades, tendim a confondre els nostres desitjos amb la realitat. Sense dades purament objectives per a realitzar un pronòstic, més enllà d'algun sondeig (sospitós en aquest punt), alguns crèiem fer una anàlisi més o menys racional a partir de la qual II-SP podia ser la sorpresa electoral: vots de l'esquerra abertzale, espectacular campanya gratuïta amb la il·legalització i posterior legalització, possible recollida de vot habitualment abstencionista, anunci del vot a la candidatura per part de molta gent en fòrums i blocs...

175.895 vots ens van parèixer menys dels que esperàvem. Entre mig dels elements anteriorment exposats, és possible que un factor menys racional, com és el desig, ens fera ser excessivament optimistes.

Hui ha aparegut un comunicat a la pàgina web d'II on es parla d'un possible frau electoral. A alguns pobles de Guipúscoa, Biskaia i Navarra s'ha produït un fet més que curiós: les actes difereixen del que diu el Ministeri de l'Interior: vots a II semblen haver anat a parar a un partit d'extrema dreta.

Hi ha també votants d'II a altres zones de l'Estat Espanyol, en municipis xicotets, que han constatat que el seu vot no ha aparegut en el recompte oficial.

Finalment, des de la candidatura se'ns diu que als Països Catalans hi ha hagut un augment espectacularment sospitós del vot blanc i nul.

L'amic Joan Vecord ha fet una interessant recopilació d'informacions referides a aquest assumpte al seu bloc Diari d'avort. Us anime a llegir-la.

Des d'una altra òptica, a Vilaweb ens conten que el que ha ocorregut es pot qualificar de "cúmul de despropòsits en el recompte del vot de les europees". A l'article on es parla de l'assumpte, se'ns diu que la distorsió produïda ha sigut indiscriminada, afectant a diferents partits.

És possible que siga certa aquesta darrera informació, que no hi haja hagut una intenció de restar vots a Iniciativa Internacionalista. Tanmateix, opine que no seria desgavellat pensar en una tupinada destinada a reduir l'impacte de la candidatura anticapitalista. Un Estat capaç d'ilegal·litzar idees, d'utilitzar la Justícia de manera descarada per a prohibir partits incomplint les pròpies normes jurídiques, de tancar mitjans de comunicació (l'exemple d'Egunkaria), d'aconseguir que el terrorisme d'estat dels GAL quedara pràcticament impune...; un estat -en fi- que aplica sistemàticament una política d'excepció al País Basc és capaç -per què no?- de realitzar un frau electoral.


Per altra banda, i fent una reflexió que no té res a veure amb tot l'anterior, cal dir que el que s'ha intentat amb II ha sigut un experiment interessant: un intent de dur a les institucions idees que són més pròpies dels moviments socials.

Això no ens ha de fer oblidar que la lluita per aconseguir un món millor no pot consistir -o no pot consistir tan sols- a votar cada quatre o cinc anys. Per tant, un resultat advers d'una candidatura com aquesta no ha de desmoralitzar ningú. Es tracta, en tot cas, d'un intent per obrir una línia més d'acció. L'actitud transformadora ha de ser permanent: des de col·lectius, des d'associacions, des de plataformes, des d'Internet, des de protestes, des de manifestacions... i des de les institucions també, si és possible.

Demà dimecres 10 de juny a les 19h, per exemple, hi ha una concentració a Monfort del Cid en solidaritat amb el director de l'IES Las Norias, expedientat per haver-se atrevit a permetre que es penjara al centre una foto de l'impresentable Font de Mora boca per avall.

Escriure bé

Després d'haver descobert que Ricard era un escriptor reconegut, Carme se sentia intimidada cada vegada que li havia d'escriure un correu electrònic. No sabia res sobre els continus maldecaps que ell ocasionava als correctors d'estil.

Cartes de propaganda electoral: BLOC i UV

Em trobe a la bústia dues cartes de propaganda electoral: una de BLOC-Coalició per Europa i l'altra d'Unio (així, sense accent) Valenciana.

La de BLOC-CEU ve signada, suposadament, per un tal Nomdedéu. No deixa de ser curiós tenir un nom que remet a un altre nom: un nom de déu.

-Quin és el teu nom?

-Nomdedéu.

-Sí, però de quin? Apol·lo? Posidó? Zeus?

-No, no... És Nomdedéu.

-Però de quin déu?

-...

És a dir, el nom se'ns escapa de manera inevitable. Al tractar d'atrapar-lo, entrem en una mena de bucle infinit en què mai no arribem al nostre objectiu.

Per altra banda, la carta comença de la següent manera:

"Hi ha dues coses en les que crec: el meu país i Europa".

Ah, sí? No creus en res més? Ni en Déu, tot i que et diuen Enric Nomdedéu? Ni en l'amor ni en l'honestedat?

Al text de la missiva, el candidat del BLOC ens diu més coses, algunes d'elles ben gracioses. Per exemple, denuncia "l'urbanisme depredador que el PP i el PSOE practiquen i defensen per al nostre país". Però, a continuació, afirma que necessitem infraestructures com "aeroports" i "un tren d'alta velocitat" per tal de "fer vindre turistes". I no ha pensat Nomdedéu que "l'urbanisme depredador" va unit al fenomen del turisme? O pensa que els turistes van a dormir en tendes de campanya?

També ens comunica que el BLOC proposarà que el valencià siga llengua oficial a Europa. No aclareix si ho ha de ser com a llengua independent del català (sols empra el terme "valencià"). Si fóra així, jo proposaria també el socarrat com a idioma oficial a Europa. Per què no?

Hi ha altres coses, tanmateix, que Nomdedéu no diu a la carta.

No diu que el BLOC -definit a la missiva com a "espai valencià de progrés"- es presenta a les eleccions europees en companyia de CiU, PNB, CC, PA i UM. Molt progressistes tots, certament.

No diu res sobre la privatització de l'ensenyament -amb el pla Bolonya, com a emblema del procés; tampoc no parla sobre la directiva Bolkelstein; cap paraula referent a la quantitat de morts al País Valencià producte de la no aplicació de la Llei de la Dependència. Ni dret a l'autodeterminació, ni discriminació de gènere, ni retallades socials, ni solidaritat amb Palestina, ni....

No diu -en fi- que ell, Nomdedéu, sols seria eurodiputat en cas que la Coalició per Europa (amb la qual el BLOC es presenta a aquestes eleccions) aconseguira sis escons com a mínim.



Unio (sense accent) Valenciana ve representada per un tal Jose (sense accent: de manera que sona informal, a més de castellà) Manuel Miralles.

Sincerament, jo pensava que aquest partit ja no existia. Però no és així. I es presenten a les eleccions europees amb un parell de collons, que diria aquell, donat que van en solitari.

La carta del Jose demostra que la formació manté intacte el sentit de l'humor, fent ús d'un valencià amb normes inventades per aquest singular grup polític. Algunes frases són realment divertides. Un exemple:

"...a diferencia de PP i PSOE, que basen estes votades en una lluita partidista per guanyar uns vots (visca la redundància!) que els recolzen en el govern o els acosten ad ell...".

Més exemples:

"Llunt de la distancia que nos separa fisicament...".

"...l'optima distribucio dels fondos estructurals...".

"...com estan fent atres formacions...".

"Per això creem en la necessitat de...".

I molta atenció a l'acomiadament:

"De bestreta, gracies per la vostra atencio".

Pense que UV hauria fet millor encomanant la redacció del text a Toni de l'Hostal.

Del contingut no hi ha moltes coses que es puguen comentar. Sembla que li hagen dit a algú: "Ie, ompli el paper com siga i au!". En un mateix paràgraf, per exemple, es fa al·lusió dues vegades als "interessos" dels valencians, sense concretar-ne cap.

És més. Si alguna cosa s'ha de dir del contingut de la carta d'Unio (sense accent) Valenciana és que hi ha prou coincidències amb el de la del BLOC: agricultura, transgènics, aeroports, corredor meditarrani ("mediterraneu", segons UV)...



En resum: que jo, com ja vaig dir fa quasi una setmana, votaré a Iniciativa Internacionalista.

Per què Pau Alabajos votarà Iniciativa Internacionalista

Pau Alabajos: "Votaré Iniciativa Internacionalista perquè la llibertat d'expressió ens empara i volem dir la nostra. Perquè capitalisme és sinònim de crisi. Perquè ens declarem pacifistes, ecologistes i lliurepensadors. Perquè la nostra cultura i la nostra llengua són un patrimoni insubstituïble. Perquè ens reconeixem en la lluita sobirana d'altres pobles d'Europa amb qui compartim horitzons i utopies. Perquè el dret a l'autodeterminació no es demana: s'exerceix".


Pau Alabajos (Torrent, 1982) és cantautor valencià i ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor.

Més coses al seu MySpace i a la Viquipèdia.

De Michael Nyman a Sonic Youth

Dir que al festival Primavera Sound de Barcelona hi havia un cartell eclèctic, degut a la presència d'estils tan llunyans com els que ofereixen Sonic Youth i Michael Nyman, seria mentir. Aquest esdeveniment es caracteritza per un ventall que va del rock al pop, passant per l'electrònica i algunes propostes més o menys experimentals; tot dins de l'anomenada etiqueta "alternativa": música apartada del que s'escolta a les emisores de ràdio convencionals. Que Nyman estiguera al cartell és una anècdota una miqueta extravagant, assumible per un públic obert a la diversitat de propostes.

Vaig estar el dissabte al festival, assistint als concerts sencers de Neil Young, Deerhünter, Sonic Youth i l'esmentat Michael Nyman. Dic sencers perquè a un festival d'aquestes característiques, amb diversos escenaris funcionant al mateix temps, un ha d'escollir; a banda, es poden picotejar xicotets fragments d'altres actuacions: un poc de Jayhawks, un poc Jeremy Jay, un poc de Simian Mobile Disco i un poc de Black Lips.

En sa casa els coneixeran, haurà pensat més d'un...

Del que vaig veure, em quede amb dues actuacions excel·lents: la de Sonic Youth i la de Nyman.

Dels primers s'ha de dir que, si no els has escoltat mai, et poden sonar a alguna cosa aliena al que s'entén per música: es tracta d'un grup que fa de la disonància i la distorsió de guitarres els seus eixos; melodies incòmodes, soroll, crits, canvis de ritme... Si aconsegueixes entrar en el seu concepte estètic vanguardista, difícilment deixes d'escoltar-los.

Michael Nyman és conegut per haver composat la banda sonora de la pel·lícula El piano. De fet, ell toca eixe instrument. En aquesta ocasió, anava acompanyat per una xicoteta orquestra. Igual que ocorre amb Sonic Youth, però des d'un plantejament que no té res a veure amb el d'aquests, la seua proposta és innovadora, atípica (la famosa peça de la pel·lícula El piano sí és una obra d'un estil convencional, a més de ser preciosa).

Vaig gravar alguna cosa amb la càmera, però he optat per penjar dos vídeos que he trobat a YouTube, donat que la seua qualitat és prou més alta.


SONIC YOUTH - Bull In The Heather




MICHAEL NYMAN - (No sé quin és el títol del tema...)

Cantar i contar, demà a caMot

Com ja vaig comentar, demà dimecres participaré en el comboi organitzat per Toni Cucarella. Pep Botifarra cantarà (cançons de jocs, de burlesca...); Toni i jo contarem (rondalles, sussoïts, acudits...).

La cosa serà a caMot (C/Blanc nº9, Xàtiva), a les 19:30h.

II no parla al seu manifest d'ETA... ni d'E.T.

L'interessantíssim escriptor i matemàtic Carlo Fabretti, un dels promotors d'Iniciativa Internacionlista, ha publicat una entrevista imaginària a Rebelión, on una periodista li pregunta si al manifest de la candidatura es parla d'ETA.

En realitat, eixa qüestió sí que se li va plantejar a Fabretti; ell va respondré el següent: "No, i d'E.T. tampoc es parla". L'intercanvi de paraules acabà ahí, però l'escriptor ha imaginat com podria haver seguit la cosa.

Parla, primer, la periodista:

-¿Y qué tiene que ver E.T.?

-Lo mismo que ETA: nada.

-¿Cómo que ETA no tiene nada que ver con vuestro manifiesto? ¿No crees que deberíais dejar clara vuestra postura frente a la violencia etarra?

-¿Y por qué no deberíamos dejar clara nuestra postura frente a las invasiones extraterrestres?

-Porque nadie ha dicho que tras II-SP se ocultan los extraterrestres, y sí que han dicho que seguís consignas de ETA.

-Mucha gente ha dicho que el Borbón es un ursicida y un hijo político de Franco, y nadie le pide que condene los crímenes del franquismo ni a los canallas que matan por diversión ejemplares de especies protegidas. Mucha gente ha dicho que Felipe González es el responsable último de la infamia de los GAL, y no le piden al PSOE que condene a González y a sus cómplices. Tampoco le piden al PP que condene la invasión de Iraq, ni las mentiras de Aznar sobre las armas de destrucción masiva...

-Vale, vale... Pero tú, personalmente, ¿condenas a ETA?

Llegiu l'entrevista imaginària completa ací.