dimarts, 9 de juny del 2009

II: possible frau electoral i lluita transformadora

El primer que vaig pensar al veure el resultat d'Iniciativa Internacionalista va ser que, de vegades, tendim a confondre els nostres desitjos amb la realitat. Sense dades purament objectives per a realitzar un pronòstic, més enllà d'algun sondeig (sospitós en aquest punt), alguns crèiem fer una anàlisi més o menys racional a partir de la qual II-SP podia ser la sorpresa electoral: vots de l'esquerra abertzale, espectacular campanya gratuïta amb la il·legalització i posterior legalització, possible recollida de vot habitualment abstencionista, anunci del vot a la candidatura per part de molta gent en fòrums i blocs...

175.895 vots ens van parèixer menys dels que esperàvem. Entre mig dels elements anteriorment exposats, és possible que un factor menys racional, com és el desig, ens fera ser excessivament optimistes.

Hui ha aparegut un comunicat a la pàgina web d'II on es parla d'un possible frau electoral. A alguns pobles de Guipúscoa, Biskaia i Navarra s'ha produït un fet més que curiós: les actes difereixen del que diu el Ministeri de l'Interior: vots a II semblen haver anat a parar a un partit d'extrema dreta.

Hi ha també votants d'II a altres zones de l'Estat Espanyol, en municipis xicotets, que han constatat que el seu vot no ha aparegut en el recompte oficial.

Finalment, des de la candidatura se'ns diu que als Països Catalans hi ha hagut un augment espectacularment sospitós del vot blanc i nul.

L'amic Joan Vecord ha fet una interessant recopilació d'informacions referides a aquest assumpte al seu bloc Diari d'avort. Us anime a llegir-la.

Des d'una altra òptica, a Vilaweb ens conten que el que ha ocorregut es pot qualificar de "cúmul de despropòsits en el recompte del vot de les europees". A l'article on es parla de l'assumpte, se'ns diu que la distorsió produïda ha sigut indiscriminada, afectant a diferents partits.

És possible que siga certa aquesta darrera informació, que no hi haja hagut una intenció de restar vots a Iniciativa Internacionalista. Tanmateix, opine que no seria desgavellat pensar en una tupinada destinada a reduir l'impacte de la candidatura anticapitalista. Un Estat capaç d'ilegal·litzar idees, d'utilitzar la Justícia de manera descarada per a prohibir partits incomplint les pròpies normes jurídiques, de tancar mitjans de comunicació (l'exemple d'Egunkaria), d'aconseguir que el terrorisme d'estat dels GAL quedara pràcticament impune...; un estat -en fi- que aplica sistemàticament una política d'excepció al País Basc és capaç -per què no?- de realitzar un frau electoral.


Per altra banda, i fent una reflexió que no té res a veure amb tot l'anterior, cal dir que el que s'ha intentat amb II ha sigut un experiment interessant: un intent de dur a les institucions idees que són més pròpies dels moviments socials.

Això no ens ha de fer oblidar que la lluita per aconseguir un món millor no pot consistir -o no pot consistir tan sols- a votar cada quatre o cinc anys. Per tant, un resultat advers d'una candidatura com aquesta no ha de desmoralitzar ningú. Es tracta, en tot cas, d'un intent per obrir una línia més d'acció. L'actitud transformadora ha de ser permanent: des de col·lectius, des d'associacions, des de plataformes, des d'Internet, des de protestes, des de manifestacions... i des de les institucions també, si és possible.

Demà dimecres 10 de juny a les 19h, per exemple, hi ha una concentració a Monfort del Cid en solidaritat amb el director de l'IES Las Norias, expedientat per haver-se atrevit a permetre que es penjara al centre una foto de l'impresentable Font de Mora boca per avall.

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Primer que res donar-te les gràcies Vicent per fer que torne un poc a la vida reflexiva.
Allà vaig...

Que ha passat? Eleccions? A què? Europa?
Vicent, aquestos dies jo també li he donat voltes al tema de les eleccions i que ha passat realment. He buscat una explicació a com està de perduda la societat espanyola i la manipulació a la que està sotmesa des dels diferents partits.
Respecte al “pucherazo”, si que poden existir irregularitats i crec que moltes poden ser involuntàries. Si qüestionem la base de les eleccions, les votacions, la democràcia patina... M’agrada buscar opinions contrastades i no creure la primera versió que escolte o llig. Ací tens una reflexió interessant. ( http://blogs.tercerainformacion.es/iiirepublica/ )

He fet seguiment d’algunes poblacions i les dades pareixen encertades. Encara que algunes sorprenen.

Per un altre costat, pense que la qüestió de les darreres eleccions és més profunda.
A que han quedat reduïdes les eleccions? Algú saps quin era el contingut dels programes europeus del diferents partits? La pregunta més complicada: en tenien? Podria afirmar i segurament m’equivocaria de poc que el 95% de la gent que ha votat no sap ni perquè ho ha fet. Bé, molts no sabien que si que ho sabien...
No puc entendre com molta gent no té ni un mínim d’esperit crític.
En aquest article es parla dels diferents tipus d’electors... Molt interessant!!!
( http://mundomundialtortosa.blogspot.com/2009/06/electores-del-mundo-entero-unios.html).

Millor quedem un dia i ens fem una cervesa.

Per entendrem tindràs que llegir açò.
http://mundomundialtortosa.blogspot.com/2009/06/ue-asi-no.html
I açò:
http://mundomundialtortosa.blogspot.com/2009/06/se-acabo-la-campana.html

Un abraçada
Guillem

Vicent Terol ha dit...

Hola, Guillem! Això, a veure quan ens fem una cervesa. Ja saps que els caps de setmana estic per Xàtiva. De tota manera, l'estiu ja quasi ha arribat, tot i que a mi se m'allarga la cosa degut a les oposicions.

Pel que fa al primer article, crec que va ben encaminat. Jo també he sigut escèptic (i cada vegada més) davant l'entusiasme d'alguns al denunciar una tupinada. Ell sembla haver-se informat bé i haver extret una conclusió encertada. De tota manera, he de dir que se li nota el menyspreu cap a II, a la que qualifica purament d'abertzale. Trobe que la candidatura ha intentat ser prou més que un substitut de Batasuna.

He llegit també l'altre text, sobre les eleccions.
Pense que els partits polítics, en general, persegueixen el poder i prou. El suposat programa, la suposada ideologia, és el producte amb el qual tracten d'arribar-hi.
La manera de guanyar votants és la mateixa que fa servir qualsevol empresa per vendre el seu producte: màrqueting. Llancen missatges simples, eslògans, que toquen la fibra. No s'incita a la reflexió, sinó a la reacció purament emocional.

En altres paraules: els polítics empren un llenguatge de cara a la població, i un altre en privat. Recordem el que van captar els micròfons a Zapatero: "Hem de crear un poc més de tensió" (referint-se a la campanya electoral de les generals de l'any passat).

Els partits són, com diu el qui ha escrit el text, com l'equip de futbol. Apel·len a quatre xorrades que encenguen passions per a que la gent es puga identificar amb aquest o amb l'altre, i ja tenim l'espectacle servit. Programa? Això què és?

De tota manera, pense que la Unió Europea és una estructura que existeix perquè és bona per a facilitar el desenvolupament del capitalisme; la circulació de capitals; grans negocis... Els grans poders econòmics són els primers interessats en què eixa estructura hi siga.

Evidentment, els polítics han de fer-li la disfressa. Parlar dels "beneficis" que la UE suposa per a la població. Per a aconseguir-ho, fan servir una de les virtuts que ha de tenir un polític: l'habilitat del venedor. Tot i així, trobe que la població no acaba de veure-ho de manera positiva; tampoc negativa. Crec que la major part de la gent pensa més o menys el següent: "Bé, Europa, està bé si ho diuen en la tele. Però tampoc m'interessa molt".



Ens veiem, Guillem. Crida'm quan et vinga bé quedar.

Una abraçada