dissabte, 30 de maig de 2009

Sí, votaré Iniciativa Internacionalista

Conta Eduardo Galeano a un llibre seu -crec que és El libro de los abrazos (l'enllaç no és a una referència, és al llibre complet!) -que una vegada va veure una pintada que deia més o menys així: "Si el vot servira per canviar alguna cosa, seria declarat il·legal".

D'entrada, compartisc eixa idea. Des de fa temps, pense que un partit polític amb principis -un partit que no tinga com a únic objectiu el poder- no té res a fer en unes eleccions. Ha de competir contra vertaders imperis econòmics, amb els mitjans de comunicació com a principal poder que controla la situació per a que no canvie res. Almenys res relacionat amb l'aplicació del capitalisme i totes les injustícies que d'ell es deriven: exclusió social, autodestrucció del planeta, precarietat, expansió de les malalties mentals, etc.

Tot i això, cal dir que hi ha experiències institucionals en què s'han aconseguit conquestes importants -pel que fa a la millora del benestar i a la reducció de les injustícies- tant a nivell local com d'àmbit estatal. Dos exemples podrien ser Marinaleda i Veneçuela, respectivament.

Faig aquesta introducció per parlar de la interessant candidatura per a les eleccions europees d'Iniciativa Internacionalista. L'altre dia us comentava que em feien ganes de votar-los veient les reaccions que la seua legalització havia suscitat en persones com Rubalcaba, Rosa Díez, Jiménez Losantos, Patxi López, Cospedal... (Per cert, quan el Tribunal Suprem els va il·legalitzar, des d'IU-ICV es va dir que "acataven" la sentència, sense fer cap més comentari). Eixe impuls de voler anar a votar II, en compte d'abstenir-me, era això: un impuls. Quelcom que em demanava -i que em demana- el cos; una reacció emocional més que racional.

Hi ha també motius racionals per donar suport electoral a II? Trobe que sí.

Al seu web tenen un manifest on es parla de manera clara d'una sèrie de reivindicacions. Moltes d'elles insòlites o, com a mínim, poc habituals en un grup polític. Vegem alguns dels punts:
  • Fre a l'explotació laboral i a les retallades socials, proposant -si cal- mesures anticapitalistes.
  • Llibertat d'expressió: dret a no ser discriminat per raons ideològiques (exemple: il·legalització d'idees al País Basc), de llengua (exemple: la que patim contínuament al País Valencià) i cultura, d'edat i de gènere; dret a no ser torturat, represaliat o processat per les pròpies ideees.
  • Control per part de les dones del seu cos, la seua sexualitat i la seua capacitat reproductiva.
  • Dret permanent a l'autodeterminació dels pobles i a la normalització de la seua llengua i la seua cultura.
  • Recolzament a la lluita contra la privatització de la sanitat; també a la lluita contra el Pla Bolonya.
  • Solidaritat amb els processos d'articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social a Llatinoamèrica; també amb la lluita del poble palestí.
És clar que un manifest no és un programa. També es podrà dir que el text (recomane llegir-lo sencer) és pamfletari. En qualsevol cas, ací hi ha una declaració d'intencions i de principis, on se segueix una línia anticapitalista, una exigència de justícia real. Uns posicionaments -generals si es vol- que jo compartisc.

Pense també que la democràcia no es redueix a votar cada quatre anys. Però és possible que, amb les regles del joc del sistema, es puga fer alguna cosa. Hi ha experiències on la combinació d'actuació institucional i moviments socials ha donat fruits interessants.

Iniciativa Internacionalista és, en la meua opinió, una alenada d'aire fresc en el panorama polític. Una candidatura que pot ser votada per molts abstencionistes habituals. Jo seré un d'ells el 7 de juny.

2 comentaris:

glamboy69 ha dit...

A mi el manifest em convenç del tot però quan surt Otegui demanat el vot, així com els MAulets, Cup etc... em ve un calfred per la columna vertebral: que tinc jo a veure amb aquests ultranacionalistes?

No descarto votar-los, però veient les seves companyies em fa bastanta mandra eh...

Vicent ha dit...

glamboy, crec que és interessant obrir aquesta mena de debats, de manera que agraïsc el teu comentari.

Trobe que, si tu votes un partit, el que et duu a eixa decisió ha de ser un criteri propi. No el fet que gent o grups que no t'agraden el recolzen.

Supose que II és recolzat per alguns independentistes perquè reivindica el dret a l'autodeterminació dels pobles. Estàs d'acord amb reconéixer aquest dret? Jo sí. També la Carta de les Nacions Unides (http://es.wikipedia.org/wiki/Carta_de_las_Naciones_Unidas) o els Pactes Internacionals de Drets Humans (http://es.wikipedia.org/wiki/Pactos_Internacionales_de_Derechos_Humanos)

Però II diu moltes altres coses, com tu ja saps.

Per altra banda, Otegi no és sant de la meua devoció tampoc. Pense que no desmarcar-se d'ETA ha sigut -i és- un error estratègic i també una actitud que rebutge a nivell ètic. És cert que ha fet algun intent per buscar la fi negociada d'ETA (famós acte d'Anoeta), però sempre s'ha mostrat supeditat a la banda armada.

Però jo no votaré a Otegi el 7-J. Votaré a II.