dijous, 5 de març del 2009

El rector i la ceba

No fa molt, vaig transcriure ací un "sussoït" (contalla de caire humorístic basada en fets verídics) que m'havia contat ma mare en diverses ocasions; es tractava d' El sord de Montesa.

Ma mare coneix moltes històries populars, així com cançons, endevinalles, acudits... El meu avi li ho transmetia, i ella té una memòria prodigiosa.

Hui tenim un nou sussoït, al que li he posat el següent títol: "El rector i la ceba". També me l'ha contat ma mare, evidentment. Espere que el disfruteu.



Fa qui sap quants anys, en un poble on la gent vivia quasi exclusivament del camp, hi havia un home que tenia un bancal de ceba. Aquesta persona estava tot el temps esperant a veure què en podia treure de la collita, donat que la situació econòmica a sa casa passava per uns moments delicats.

Un dia, anà al camp a comprovar si la ceba ja estava bona per a ser collida, i va veure, desesperat, que li les havien furtades totes. Tan sols hi havia, en un cantó del bancal, una ceba.

El pobre home va anar a contar-li-ho al senyor rector.

-Mira el que m'ha passat! Quin disgust més gran... -li digué.

-Deixa'm la ceba eixa que no t'han furtat, a veure si se m'ocorre alguna cosa.

El diumenge, quan el rector pujà al púlpit a fer el sermó, i després de dir el que havia de dir, es va dirigir a la gent amb aquestes paraules:

-Estem molt disgustats... Ja sabeu que, ací al poble, tots vivim del poc que hi ha a la terra. I tenim un pobre home que estava esperant per a collir la ceba, i resulta que li han furtat tota la collita! Tot li ho han furtat, excepte aquesta ceba que tinc a la mà... -el rector mostrà la ceba que no havia sigut robada-. Això és l'únic que li han deixat.

Va fer una pausa molt breu i continuà parlant:

-Però no passa res. Des d'ací estic veient qui li ho ha furtat, i amb una cebà... -el rector va fer el braç enrere com si anara a tirar la ceba i, en eixe mateix moment, un dels assistents a la missa féu un moviment reflex amb el cap, com si tractara d'esquivar el possible llançament.

I així va ser com el lladre es va delatar.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Interessant relat !! I molt bona feina aquesta de conservar els nostres relats populars.

Txarli ha dit...

La sabidura popular al poder!

Crec que ja t'ho vaig dir a l'altre relat que vas fer perô per si de cas, ho repeteixo...Es genial que ens contis aqui aquests petits relats populars. Abans es transmitien d'orella a orella, ara de blog en blog...Que el ritme no pare!

Eva ha dit...

Un relat molt bo,... i el millor de tot es que l´estratègia del rector encara avui dia pot ser ben utilitzada.... i té els seus resultats....
Una abraçada!!!

Olga ha dit...

Molt bona pensada la del rector!

Em va agradar el de Montesa i m'ha agradat aquest, t'anime a penjar-ne més,

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: Gràcies. Tractaré de seguir amb eixa feina. Tant de bo totes les "feines" foren tan agradables...

Txarli: M'alegra que t'agraden aquests "sussoïts". Salutacions!

Eva: D'alguna manera, potser els mestres fem servir de vegades tàctiques semblants, no creus?

menta_amb_fraula: És agradable saber que t'agraden. De vegades, al bloc, u pot no tenir la certesa que el que escriu resulta interessant per a altra gent. N'hi haurà més...