Ahir, dijous, aprofitant que aquests dies és festa a Alacant -i, per tant, jo no treballe-, vaig assistir al concert que el grup Manel oferia a la sala El Loco de València. Ja vaig parlar d'aquesta interessant banda fa cosa de tres mesos.El concert va estar molt bé en línies generals.
Pel que fa a l'execució de les cançons, aquesta fou poc menys que impecable, la qual cosa és sorprenent en una banda tan jove. Els instruments van sonar molt bé i la combinació de les veus resultà excel·lent. Es nota, per altra banda, que tenen el directe ben assajat: la divertida presentació dels temes, fent protagonistes de les històries als mateixos membres del grup; les versions deliberadament diferenciades de les cançons del disc (en aquest sentit, em va agradar molt Pla quinquenal); la interacció amb el públic, eixint gent a improvisar estrofes de Corrandes de la parella estable...
En directe, Manel crea el mateix clima entranyable que es respira al seu disc. Si de cas, la ironia cobra una miqueta més de protagonisme, mostrant-se el cantant Guillem Gisbert com una persona carismàtica: en alguns moments, hom podia imaginar-se'l fent un monòleg humorístic. No es pot parlar del grup català sense fer al·lusió a les seues intel·ligents lletres, i cal dir que aquestes estigueren presents en la complicitat creada entre Manel i el públic.
Van cantar totes les cançons del seu únic disc, Els millors professors europeus, a més de dues versions: La gent normal (Common People, de Pulp) i... La Tortura (de Shakira)!!
Finalitze l'entrada amb dos vídeos. Sempre em resulta curiós comparar una cançó d'un grup i la versió que d'ella en fa un altre; sobretot si parlem de dos grups amb estils tan diferents com Pulp i Manel.
Common People (Pulp) (No he pogut inserir-lo dins del bloc)
La gent normal (Manel)
5 comentaris:
la teoria dels blocs comunicants torna a fer-se present! Tots dos vam tenir la mateixa pensada de posar els Manel-Pulp. Escolta, si vas fer la foto tu, estàvem molt a prop, segurament tu més endavant, però la meva visió del concert va ser igual que la teva..., estàvem al mateix angle de la sala!
Jo anava amb l'Elena, la noia embarassada a qui els Manel van dedicar l'última cançó, les Corrandes... No devies pas pujar a l'escenari, tu? Hehe. Segur que ens vam veure en algun moment, nosaltres vam sopar al mateix bar que els Manel.
De tota manera, érem 400 persones, deunhidoret!!!
AAAGH! El vídeo és al mercat de sant Antoni, al meu barri, a Barcelona!!! Ara mateix el pujo al meu bloc, gràcies, Vicent!
Doncs sí que vaig fer jo la foto, o siga que estàvem prop. Si, de fet, vaig pujar a l'escenari!! Nooo..., açò últim no és cert, eh?
No sabia que era el mercat de Sant Antoni!
Ala, quina sort! Jo no vaig poder anar, però ma que m'haguera agradat...
I els que els Manel hem tenen enganxadíssima!
Xè, kirikú i elisabet; a l'altra haurem de fer una quedada d'eixes que diuen!
Publica un comentari a l'entrada