Naixement de la paranoia blavera

"Sens dubte, les reflexions de Fuster torpedinaren, sobtadament i a desgrat del pensament dominant de la societat valenciana de l'època i dels seus dirigents, la imatge odiosa d'un Levante feliz a bastament difosa pel franquisme, amb un passat que, espiritual i simbòlicament, es volia lligat a les gestes de los Reyes Católicos i el Cid, pretesament bilingüe des de temps immemorials, però on el valencià no passava de ser, en el més caritatiu dels casos, un bell residu de l'arqueologia sociolingüística, un plàcid entreteniment local, la denostada llengua dels llauradors. Aspectes que encara continuen estant ben vigents en el nucli central de la ideologia de la dreta valenciana en relació amb la pròpia imatge del país".

"Cal assenyalar també que el blaverisme, en tant que moviment social i polític, ha estat l'instrument més eficaç del nacionalisme espanyol a terres valencianes, una de les avantguardes més eficaces al conjunt de l'Estat en la defensa del principi de la radical unitat d'Espanya lligada a un uniformisme cultural intransigent. Fet i fet, el País Valencià no era -ni ho és- una peça sense cap importància en les tensions pròpies que han acompanyat la defensa d'aquesta unitat adés esmentada." (...)

"(...), l'anticatalanisme ha tingut, i té, un context tan peculiar com ell mateix. Fet i fet, es tracta d'un moviment que sorgeix en una societat amb dèficits democràtics molt importants i que arrela en un ambient de divisió social que en bona part s'expressa a través del seu irresolt conflicte identitari. Un conflicte que ha estat permanentment instrumentalitzat políticament i, concretament, per una dreta valenciana rabiüdament filocastellana, la qual sembla haver entès l'autonomia com una simple descentralització administrativa defensada des dels pressupòsits d'un sano regionalismo reactualitzat." (...)

"(...) és durant la transició democràtica quan, sens dubte, el fenomen (l'odi a tot allò català) mamprèn unes dimensions considerables, quan es configura ideològicament i sobretot políticament, (...)".

"La posada en circulació dels postulats fusterians i la creixent articulació social al seu voltant en l'agitat context de la transició van provocar que els sectors adscrits a l'antic règim es consideraren greument amenaçats. I és des d'aquests sectors que es va dissenyar la contundent contestació, sustentada des de la manipulació política i emocional, a les noves forces democràtiques que emergien. Aviat, per a molts valencians, el catalanisme es convertí en l'autor intel·lectual d'un intent de "genocidi cultural" orquestrat des de la rebotiga d'un fantasmagòric i poderós imperialisme català, una amenaça alhora per a la integritat de l'única nació sentida i amb una llarga i consolidada tradició: Espanya. (...) La dreta, aterrida pel nou règim democràtic, el qual se li prometia com la seua pròpia extinció i, més encara, amb la perspectiva d'una victòria de les esquerres a les urnes, va trobar per tant en la lluita contra el catalanisme i, per consegüent, en l'anatemització també de la reivindicació lingüística a tots els seus nivells, un bon discurs de recanvi que li permetia de subsistir i d'enfrontar-se dins del nou context a les noves forces emergents."


Extret del llibre No mos fareu catalans (2006), de Francesc Viadel