Anuncis de prostitució

El diari Público va nàixer fa poc més d'un any anunciant amb orgull que, a les seues pàgines, no hi hauria anuncis de prostitució. De tant en tant, ens ho recorden amb un requadre cridaner a les pàgines de la cartellera de cine: "Público no admite anuncios de prostitución". Dic jo que ho posen ahí per si algun despistat busca, entre les pel·lícules, alguna mena de contacte sexual, donat que molts diaris tenen aquestes dues seccions per la mateixa zona.
Público pretén anar dirigit a lectors més o menys crítics, més o menys d'esquerres; i es presenta com un diari que té, entre els seus objectius, la denúncia de les injustícies. És per això que el diari presumeix de no incloure anuncis de prostitució. Ens diuen que renuncien a uns bons ingressos econòmics, en benefici de la defensa de la dignitat de la dona.
En realitat sols es tracta, evidentment, d'una mera decisió empresarial destinada a vendre diaris: presentar un producte dirigit a un tipus de públic. Però trobe que és interessant entrar en el contingut de l'opció. Prohibir els anuncis de prostitució suposa defensar la dignitat de la dona?
Hi ha dones (també hòmens, però menys) obligades a prostituir-se, explotades. És clar que, en eixos casos, publicar els anuncis suposa col·laborar amb l'explotació. Però, es la prostitució en sí una activitat indigna?
En la meua opinió, no ho és. Si una dona (centrem el tema en la dona, ja que de la seua dignitat es tracta) decideix lliurement prostituir-se, això és un assumpte a tractar entre ella i el seu client. I que un diari li prohibeixca anunciar-se no deixa de ser... una putada. Per molt que ens ho presenten com una cosa progre, com una denúncia -implícita- del que fa la resta de diaris.