El sermó del rector

Com molts sabeu, els rectors feien abans la missa en llatí, barrejat de vegades amb el castellà a l'hora del sermó. Segons li contava el meu avi a ma mare, davant la impossibilitat d'elogiar el contingut d'allò que deia algun capellà en concret, era freqüent escoltar el següent comentari per part de la gent del poble: "Xè, ma que té una veu...!".

Aquesta xicoteta introducció em serveix per a donar pas a un nou "sussoït". Com he dit en altres ocasions, el pare de ma mare li contava moltes endevinalles, històries, etc. a la seua filla. I ella me les ha contat -i me les conta- a mi. Espere que us agrade la de hui...



Això era un rector que anava, amb el burret, a un poble on estaven en festes a fer el sermó de la missa. Tot i que la cerimònia tenia lloc a una hora gens matinera, al capellà se li feia tard. I per acabar-ho de rematar, l'home no s'havia preparat cap discurs.

El rector estava tot preocupat i cavil·lós quan, ja quasi entrant al poble, en un pont, va veure una serp. Més endavant, passant pel costat d'una carrasca, observà un corb que hi havia a l'arbre. "Que estrany, un corb ací en ple dia...", es va dir.

Quan, a la fi, l'home arribà al poble, va comprovar que les persones ja estaven fent les paelles, de tard que s'havia fet. Ràpidament, el rector es dirigí al púlpit sabent que tots l'estaven esperant. Es va mostrar pensatiu, com disposat a fer alguna reflexió profunda, i digué solemnement les següents paraules:

-Serp en pontis...

Va fer una breu pausa, després de la qual continuà amb el mateix to:

-Corb en carrasca!

De nou, uns segons de silenci seguiren a les paraules del rector. Finalment, va rematar el seu sermó:

-I a l'entrar de la vila, la paella xilla. Ave Maria Puríssima!



Si us interessa, podeu llegir altres coses que m'ha contat ma mare a l'etiqueta de Tradició oral.

També podeu veure textos molt interessants al bloc de Toni Cucarella La Cuca Salamanduca.