dimecres, 8 de juliol de 2009

Botifarra a caMot (3/6/09)

Fa cosa d'un mes, el dia 3 de juny en concret, vaig participar a una activitat anomenada "Cantar i contar" al local de caMot amb Toni Cucarella i Pep Botifarra.

La idea va ser de Cucarella: ell i jo havíem de contar històries populars, i Botifarra cantar cançons tradicionals, bàsicament infantils. Ara que ja passà allò, puc dir que, tot i resultar molt bonica la combinació, el fet que Toni i jo hi participàrem era una mena d'excusa per a que el gran -grandíssim- Pep Botifarra ens delectara amb una mostra del seu infinit repertori. Una mostra centrada en la cançó infantil: de jocs, de burlesca...

Hui us presente un deliciós fragment de l'actuació del Boti a caMot. Un fragment doble: La Mare de Déu quan era xicoteta i Cançó de xiquets de Nadal. Gaudiu-ho.


6 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Ie, això aneu a traure-ho de gira? Ací en Alcúdia n'hi ha un teatret a on podríeu vindre a contar ês vostres romanços; el Boti' ja ha vingut un parell de voltes...

Francesc Mompó ha dit...

Coincidir amb el Botifarra sempre és un luxe.
Ara que, el Toni de l'Hostal també és un espectacle ell tot sol.
PS. ës curiós, les lletres de comprovació posa: bonick

kirikú ha dit...

Jo vaig estar, i sí, sí, va estar molt bé i molt rebé. Botifarra, com sempre, molt gran, però vosaltres també.

I tu, Vicent, tinc entés que et vas estrenar com a narrador eixe dia? Davant de públic, vull dir.

Ho hauríeu de repetir.

Vicent ha dit...

Toni de l'Hostal és un figura! I geni.

TdH, supose que et refereixes al Teatre La Clau, no? Sí que vam parlar de donar-li certa continuïtat a l'assumpte, però el Boti és un home molt ocupat. També hem pensat en l'opció d'anar Cucarella i jo contant històries (que ja no és el mateix), però més pensant en col·legis.

Per cert, m'han dit que vens a Xàtiva d'ací dos diumenges.


Francesc, d'acord amb tu al cent per cent. Això de les lletres potser no siga casualitat. Hi ha alguna cosa d'intel·ligència artificial en relació a la comprovació de paraules, em sembla; perquè els mots són inexistents però segueixen algun tipus de norma. Potser s'extrau alguna cosa a partir del post. Però no tinc ni idea, és parlar per parlar...


kirikú, moltes gràcies. Sí que va ser la primera vegada que feia una cosa així. No estic acostumat a parlar davant tanta gent -només davant els xiquets, a l'aula.

Sí que estaria molt bé repetir-ho. La idea d'anar a les escoles pot ser interessant també


La paraula que he d'escriure ara és "pormona".

Toni de l'Hostal ha dit...

Té raó,

que ja vingueres a lo dels Innocents, no? Pôs això seria xarrar-ho & Botifarra, qu'és el que té l'agenda més ocupâ, y'igual fer-ho de cara a Nadal, que sempre se fa una sessió pâ la xicalla; a més, sol ser entre semmana i de vesprãeta, qu'és més fàcil qu'aquell no tinga res...

P.S: a mi me toca escriure «sweeplam»; no tinc sort...

Vicent ha dit...

Sí, pense que tens raó. Tot és parlar-ho. De fet, quan vam acabar el comboi, el comentari que ens venia a tots al cap era "s'ha de repetir".

Ja li comente alguna cosa al Cucarella. Que de vegades dius "ja parlarem" i acabes fent no res.

Sí que vaig estar el dia dels Innocents a l'Alcúdia.

Salut!