Seguim amb històries en què apareixen rectors -ja en van quatre.
Això era un home que tenia molts fills i poca cosa que donar-los de menjar. Molt sovint, una pensada li venia al cap:
-Els meus fills passant fam, i ací al costat hi ha un que té un corral de borrecs i mai es capaç de donar-li res a ningú. Una nit he d'anar i furtar-li un borreguet; fer un bon sopar i els meus fills, almenys, un dia que mengen prou.
Però es veu que el pobre home no estava acostumat a fer mal ni era capaç de res semblant. I per això li va ocórrer el que li va ocórrer:
Una nit se n'anà al corral del veí amb la intenció d'obrir un poc la tela metàl·lica, per tal d'introduir-hi la mà i agafar un borrec. L'home va passar les hores intentant-ho i, quan començava a fer-se de dia, encara no ho havia aconseguit. Se'n tornà a casa sense haver pogut furtar res.
Passaren els dies i ja no va tornar a pensar en fer allò de nou. Però se li quedà al cap la idea que havia tingut una mala intenció, un mal pensament. De manera que va decidir anar a confessar-se.
El capellà fou contundent en escoltar el relat de l'home:
-Eixe pecat és molt greu!
-Senyor rector, si jo no vaig furtar res.
-No, però tu tenies la intenció. Si hagueres pogut, si t'haguera resultat fàcil, sí que hagueres furtat el borreguet.
-¡Con la intención basta! -va remarcar el capellà en castellà, tractant de donar-li solemnitat a la sentència.
El rector continuà parlant, després d'una brevíssima pausa:
-Mira si el pecat eixe és gran que, si no em dones un donatiu per als pobres, jo no et puc absoldre.
-Senyor rector, jo no tinc diners... -va dir l'home tot sufocat.
-Ai, fill, doncs et vas a quedar així igual, amb el teu pecat.
-Bé, ja ho pensaré, d'on trec els diners.
L'home, desesperat, buscà un amic i li ho va contar tot. Una vegada acabat el relat dels fets, li féu la següent pregunta:
-Tu no em pots deixar eixos diners?
-Però tu ets molt infeliç! Si no vas furtar el borreguet!
-Però el rector diu que igual tinc pecat, perquè hi ha hagut mala intenció. Mira, no puc ni dormir de pensar que se'm va passar pel cap fer allò.
L'amic es quedà pensatiu uns moments.
-Jo et deixe els diners i tu fas el que jo et diga.
-El que em digues, sí.
-Tu vas allí a confessar-te, però en compte d'anar per davant, vas per la reixeta, per on van les dones. I li dius al rector que li portes els diners...
L'amic va seguir explicant-li tot el que havia de fer, mentre l'home l'escoltava amb molta atenció. Després, aquest anà a l'església . Va arribar al confessionari i es dirigí al capellà a través de la reixa:
-Senyor rector, sóc jo, el del borreguet. Li porte els diners que vostè em va dir.
El capellà, estranyat al veure que l'home estava al costat, on es confessen les dones, va fer gestos per a que l'home se situara a la part de davant. "Per davant, per davant..." -deia en veu baixa; "per ací no te'ls puc agafar".
L'home no es mogué d'on estava, però sí que va parlar:
-Mire, igual em va passar a mi amb el borreguet: "con la intención basta...". Vostè ha vist els diners que tinc ací? Jo ara ja me'n vaig a casa.
I així ho féu. Després, això sí, de tornar-li'ls a l'amic.
Més "sussoïts" que podeu trobar al bloc:
El sord de Montesa
El rector i la ceba
El sermó del rector
El robatori de la gallina
També moltes més coses de tradició oral a l'espai de Toni Cucarella La cuca salamanduca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada