dissabte, 18 de juliol del 2009

Trencant el silenci a Israel

Fa pocs dies hem conegut el terrorífic testimoni de soldats israelians que participaren a la darrera massacre de palestins: uns 1400 morts, la major part d'ells civils (no es compten ací els amputats, ferits greus, cases destrossades, etc.). Ho ha publicat una ONG del seu propi país anomenada Trencant el Silenci. A Israel, com veiem, no tot el món està d'acord amb recolzar un genocidi.

Ací tenim algunes de les declaracions:

* "No hi havia innocents a Gaza. Els objectius de la guerra eren vagues. Però ens van dir que havíem d'arrasar el màxim de zona possible, un eufemisme de destrucció sistemàtica".

* "No hi havia normes ni límits, tot el que hi haguera es considerava enemic. Les instruccions eren: entreu i dispareu contra tot".

* "Si hi havia un vehicle al camí, s'aixafava; si hi havia un edifici es bombardejava. Aquest és l'esperit que es va transmetre".

* "Les normes eren: dispara si t'abelleix".

* "No havíem de tenir consideració cap als civils, disparàvem a tot el que vèiem. Se'ns repetia que les consideracions humanitàries no tenien cabuda".

* "Ens deien: si tens dubtes, mata".

* "Si no teníem visibilitat des del tanc, disparàvem dotze bombes a les cases del voltant i continuàvem".

* "Vam utilitzar escuts humans palestins. Enviàvem civils a cases per comprovar si hi havia milicians".

Entre desembre de 2008 i gener del present any es produí la massacre. A alguns blocs, on hi va haver debats, vaig defensar la idea que els civils eren un objectiu d'Israel, així com els hospitals, escoles, etc.; no es tractava de "danys col·laterals". Alguna persona va dir que afirmar això era un desgavell.

Sense entrar a valorar l'organització Hamàs, cal dir que la immensa majoria del poble de Gaza la recolza. Israel va tractar de canviar aquesta postura mitjançant una estratègia terrorista: instal·lar l'horror en la gent per tal que, farta i desesperada, assenyale els seus governants -Hamàs- per dir-los que facen el que diga Israel, però que s'acabe l'infern. La idea consisteix a enfrontar la població amb els seus dirigents.

Pot semblar paradoxal, tenint en compte la quantitat de palestins assassinats, però es pot dir que Israel va fracassar. O almenys no va aconseguir l'objectiu abans exposat: el poble de Gaza està amb Hamàs i sols assenyala Israel com a culpable de l'infern que ha viscut -i viu.

Però més enllà d'anàlisis d'aquest estil, cal denunciar el genocidi practicat amb impunitat per un Estat que se sap protegit per EEUU. Amb Obama o sense Obama. No tenim paraules per expressar la indignació que ens crea veure com un país, mimat per Occident, escriu unes de les pàgines més macabres de la Història de la Humanitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es esperançador saber que dins el bandol israelià hi ha gent que trenca aquest silenci!
Jo crec que el Govern de Netanyahu s'ha escorat tan a la dreta que cada cop està més aïllat internacionalment!
Obama apssa d'ell, Sarkozy es nega a rebre el seu Ministre d'Exteriors, Solana amenaça amb que la UE imposarà el procés de pau...

Vicent Terol ha dit...

No estic seguint molt últimament la situació política a Israel. Sé que no estan agradant algunes coses d'Obama. Però em fa la impressió que el debat es mou entre ser més o menys bèstia amb els palestins. Poca cosa, vaja.

Teresa Bosch ha dit...

En una situació certament difícil, l'existència d'aquesta organització obre una petita escletxa d'esperança. M'he permès la llibertat de fer-ne un post.

Salut,