dimecres, 10 de març del 2010

La dona del segle XXI a Occident: igualtat quasi plena

Amb la celebració del Dia de la Dona s'ha pogut constatar que, a la nostra societat occidental, la igualtat entre els dos sexes és, pràcticament, una realitat. Així ho demostra el fet que tot el món -mitjans de comunicació, polítics, sindicats...- ha estat d'acord en les reivindicacions realitzades de manera massiva. La igualtat salarial i la condemna de la violència de gènere són els únics punts que queden per denunciar ací i ara. Però, veient el consens existent, podem afirmar que es tracta de xicotetes taques que en poc de temps seran esborrades. Evidentment, no és el mateix parlar d'altres cultures més endarrerides on la dona no ha arribat, ni molt menys, als nivells assolits a Occident.

A les nostres societats, el sexe femení té un paper protagonista a tots els àmbits. No en va, és valorat sempre per la seua intel·ligència i altres virtuts alienes al pur aspecte físic. Fa molt de temps que la dona, ací, va deixar d'ocupar el rol d'objecte decoratiu.

Il·lustrarem aquesta reflexió amb unes imatges que, potser, valen més que mil paraules.












Aclarisc que el text d'aquesta entrada, així com el seu títol, és totalment irònic.

8 comentaris:

elisabet ha dit...

quin mal de panxa que m'ha agafat...

sànset i utnoa ha dit...

El meu apunt d'avui s'hi acosta una mica.

Potser es fan passos cap a la igualtat, però el sentiment de respecte que alguns homes tinguin cap a les dones i algunes dones cap a elles mateixes és díficil de canviar.

Utnoa

Marc Peris ha dit...

Grans imatges, que il·lustren molt bé el discurs-pensament únic que patim.
Doblepensa.

Anònim ha dit...

que buenorres que estan les titis de les fotos!!!

va sobre això el post?? no he pogut llegir-lo, les imatges m'han enlluernat!!

;)

Vicent Terol ha dit...

elisabet: El problema és que tot això forma part del nostre paisatge. He volgut ajuntar algunes fotos per tal d'evidenciar que hi ha aspectes relacionats amb el rol de la dona que no es tracten mai. Aspectes, tanmateix, que contradiuen el discurs habitual segons el qual la igualtat entre home i dona és quasi plena a Occident.


Utnoa: He llegit el teu apunt. Supose que el que relates no escandalitza perquè constantment se'ns diu -no explícitament- que la dona és un objecte. Un objecte per a l'home. I això té un component clar de submissió.


Marc: Això de 'doblepensa' és de 1984, no? Estic d'acord amb tu. Hi ha un doble discurs, una hipocresia. El manteniment de certes coses va unit a no qüestionar-les: hi ha un missatge implícit constant que contradiu les proclames igualitàries oficials.

Eva ha dit...

El text i les imatges ... genials... ho diuen tot...
Salut!!!

Speaker ha dit...

Home (posats a "dur la contrària", de bon rotllo sempre) a mi si em pagaren una pasta (un sobresou, si voleu) per estar dret 5 minuts en un pòdium ben mudat i guapo sense fer res més que deixar-me fotografiar i pegar-li un bes en la galta a una xica famosa... potser no m'ho pensaria, saps?

Caldria parlar amb estes xiques, a veure si estan a gust o no... Possiblement alguna siga estudiant d'enginyera de camins...

Salut! ;)

Vicent Terol ha dit...

Josep Lluís: Em sembla genial que dugues la contra: això fa que repensem les pròpies opinions i que argumentem.

Baix el meu punt de vista, el problema no és si elles estan a gust o no. La cosa és que veiem com a cosa normal que la dona complisca, en eixos casos, un paper de pur objecte decoratiu i de desig. De la mateixa manera que, fa anys, apareixien dones amb poca roba rodejant a Jesús Gil quan presentava el seu programa a Telecinco.

Això projecta la idea, al meu parer, que la dona ha de ser valorada en molt gran mesura pel seu aspecte físic i no per altres qualitats. Fins al punt que s'utilitzen les sabates de tacó amb una finalitat estètica, tot i saber que tots els traumatòlegs afirmen que això és terrible per a l'esquena.

I de veritat que m'alegra que algú discrepe, home! Més tu, que tens un bloc ben interessant.



Salut!