Estrasburg recolza el disbarat

Que el Tribunal Europeu de Drets Humans haja avalat la il·legalització de Batasuna no significa que la Llei de Partits (la il·legalització és fruit d'aquesta perversa llei) no vaja contra els drets humans; significa que eixe Tribunal justifica el disbarat jurídic que suposa la Llei de Partits.

Supose que el Govern Espanyol haurà estat treballant subterràniament els darrers anys per tal que el TEDH es pronunciara recolzant la seua Llei, evitant així una deslegitimació de gran impacte.

La Llei de Partits és coneguda també com la Llei de Partit, atès que va ser dissenyada per a il·legalitzar un partit: Batasuna (o qualsevol altre nom que adopte).

Criticar-la resulta cada vegada més impopular; sembla que està acceptant-se com a normal que un partit siga il·legalitzat per no condemnar els atemptats d'ETA. Alguns pensen que si critiques aquesta mena d'actuacions estàs defensant l'esquerra abertzale i, per extensió, ETA.

No he simpatitzat mai amb Batasuna. En primer lloc, no mostren un discurs més enllà de l'assumpte nacional, l'anomenat "conflicte basc". A més d'això, empren el mateix llenguatge pedant que la resta de partits, la qual cosa va unida a una concepció elitista de la política -i dels polítics- que no compartisc en absolut. Tampoc estic d'acord, ni moralment ni estratègica, amb el fet que no es desmarquen de les accions d'ETA.

No obstant tot l'anterior, pense que il·legalitzar un partit és un atemptat als drets fonamentals d'una democràcia.

Jurídicament, segons els analistes independents, la cosa no té ni cap ni peus. Mirat des del sentit comú, és delirant.

Diuen que Batasuna ho té molt fàcil si vol ser legal, que l'únic que ha de fer es condemnar la violència.

El dret al silenci forma part també de la llibertat d'expressió. L'Estat no pot obligar ningú a fer un pronunciament en un sentit o en un altre. A mi m'agradarà més o menys que l'esquerra abertzale no condemne els atemptats d'ETA, però no puc exigir que ho faça.

A més a més, de quina violència parlem? Únicament de la d'ETA? Per què no s'exigeix als partits d'extrema dreta que condemnen els assassinats racistes? Per què el PSOE o el PP no estan obligats a condemnar, per exemple, les massacres dutes a terme per Israel sobre Palestina?

La Llei de Partits ha normalitzat el disbarat. Fins i tot els mitjans de comunicació que es pretenen seriosos parlen de Batasuna-ETA com a una única cosa. Si és així, per què no detenen tots els membres del partit abertzale per pertinença a banda armada?

Hi ha gent d'ací que creu que això del País Basc queda massa lluny, que ens hem de preocupar pels valencians i no pel que ocòrrega allà. No se n'adonen que eixa política repressora duta a terme per l'Estat a Euskadi senta un precedent: l'excusa d'ETA per a criminalitzar col·lectius i altres organitzacions ja ha funcionat al País Valencià. Ara la cosa fa més por encara perquè el Front del Pensament Únic (PP + PSOE + Mitjans de comunicació) se sap recolzat pel Tribunal d'Estrasburg.

Per finalitzar, recuperaré part (una part que és quasi el tot) d'un article de Javier Ortiz de l'any 2002 on, mitjançant preguntes, mostrava l'absurd d'aquesta Llei de Partits (o de Partit). Llavors, feia poc que havia sigut aprovada.



"1.– Batasuna ha sido catalogada como instrumento de delito y su actividad ha quedado prohibida sin que sus dirigentes hayan sido acusados de nada, y menos aún procesados. ¿Puede alguien explicar cómo cabe que una persona jurídica actúe en contra de la ley sin que las personas físicas que la representan hagan nada perseguible?

2.– Si Batasuna es parte de ETA, como dicen y repiten los dirigentes del PP y el PSOE, ¿por qué nadie reclama que se proceda a la detención de todos y cada uno de los militantes del partido independentista bajo la acusación de pertenencia a banda armada?

3.– Si los dirigentes del PP y el PSOE saben que Batasuna es parte de ETA y, pese a ello, no promueven la detención de sus militantes, ¿pueden ser ellos mismos acusados de complicidad?

4.– Para que un partido político no sea fulminantemente ilegalizado, ¿debe condenar todos los atentados terroristas o basta con que condene los de ETA?

5.– Lo de la obligatoriedad de las condenas ¿es una norma de uso exclusivamente interno o debe entenderse a escala internacional?

6.– Si se trata de una cuestión de principios, aplicable por tanto urbi et orbi, ¿dónde podrán consultar los partidos políticos la relación de actos terroristas de repulsa obligatoria, para distinguirlos de los actos terroristas de repulsa opcional o prescindible, modelo exterminio masivo de gente talibán o paseo militar por Yenín?

7.– ¿Por qué las mismas personas que aseguran que no quieren en absoluto prohibir la expresión pública de opiniones críticas reclaman sin parar que se prohíban las manifestaciones destinadas a criticar públicamente la ilegalización de Batasuna?

8.– ¿Será obligatorio a partir de ahora que los objetivos de las manifestaciones reciban el nihil obstat de las delegaciones del Gobierno?

9.– ¿Se ha planteado el Gobierno prohibir la entrada de los periódicos extranjeros críticos con la ilegalización de Batasuna o, al menos, el procesamiento de sus corresponsales en España?"