Afectat pel que interpretà com una burla en una situació recent, féu una ràpida recopilació mental de moltes altres vivències en què amics seus es reien d’ell. Com a conseqüència d’això, es va reafirmar contundentment en una creença elaborada molts anys enrere: la gent, en general, era imbècil; i ell posseïa la raó.
6 comentaris:
I qui no es consola és perquè no vol, diga-li que sí...
Bona pensada, procuraré aprendre'n!!!
estàs referin-te a alguna situació que has viscut?
zel: Gràcies pel comentari.
Anònim: No és un relat autobiogràfic. És més bé una descripció feta a partir de l'observació de més d'una persona (afegint-li també elements inventats, és clar).
Les burles, reals o no, fan que canviem la percepció que tenim de la vida, i sobretot , de la gent...
Salut!!!
La gent en general és imbècil. Aixó es una veritat empírica!
Eva: Estic d'acord amb el que dius. Les burles (reals o imaginades)... i la por a les burles.
glamboy: M'ha fet riure el teu comentari, hehe... Et conec un poc i sé que fas servir la provocació. Però no creus que sona una miqueta prepotent? Com diu Joan Fuster, quan parlem de la "gent" no ens estem incloent a nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada