Pena per Ricardo Costa?

"Cessar" és un verb intransitiu, la qual cosa vol dir que no admet complement directe. Tanmateix, els mitjans de comunicació el fan servir sovint de manera incorrecta. Per exemple, hem pogut llegir a l'Avui que "Camps cedeix i cessa Ricardo Costa dels seus càrrecs". Podria haver-se dit que Camps destitueix Costa; o que Costa cessa en els seus càrrecs.

A banda d'això, volia fer un comentari que no té res a veure amb la gramàtica, però sí amb Ricardo Costa.


Molts hem odiat eixa persona que eixia parlant per la tele com si imitara l'accent de l'estereotip del pijo, amb un aire entre prepotent i patètic. Aquell que repetia les consignes del PP valencià que feien que ens indignàrem.

L'hem vist, ara, derrotat. Víctima única -de moment- de les relacions del partit conservador amb els responsables de la trama Gürtel. La imatge del perdedor que, segons diuen, va acabar plorant davant els seus companys. El cap de turc que evita, provisionalment, la caiguda de Francisco Camps.

I alguns, experimentant una reacció humana, hem sentit pena per Ricardo Costa. Quasi que ha arribat a caure'ns bé i tot.

Aquesta pena s'evapora, és clar, si mirem les coses de forma racional i freda. Una persona que sí que era el que aparentava -un pijo, el paradigma del pijo-; un polític que ha perseguit el poder i el luxe sense escrúpols, participant activament en el saqueig dels diners públics (els nostres diners); algú que, en fi, ha estat fidelment al servei d'unes polítiques que, entre altres coses, han empitjorat el nostre benestar i han augmentat les injustícies. Aquesta mena de perdedor no; no ens fa pena.