divendres, 30 d’octubre del 2009

"Halouei" i Tots Sants

"Què has preparat per a Halloween?", em pregunta una mestra, companya de la feina. Es refereix a l'àmbit professional, no a la meua vida privada. "No res", li dic.

Reconec i assumisc la influència d'altres cultures en la nostra, inevitable en un món on la informació viatjava a gran velocitat i actualment és compartida a l'instant. M'agrada el rock, per exemple.

Tanmateix, amb el Halloween -o el "Halouei", com diu una amiga- no puc. Sóc conscient que s'ha instal·lat amb èxit a la nostra societat (a la mateixa escola pública els xiquets preparen treballs amb dibuixos de carabasses i coses així), però hi ha dues raons per les quals m'hi opose, almenys a dia de hui.

En primer lloc, aquesta celebració desplaça a Tots Sants en l'imaginari col·lectiu. Festa, aquesta segona, que ha estat unida a la nostra cultura popular, la qual ens dóna entitat com a poble.

A més d'això, el Halouei (definitivament, em quede amb aquest mot, que és més divertit) em produeix un altre rebuig més inconscient que atribuïsc al fet que s'ha propagat a través de pel·lícules estatunidenques molt coentes.

Acabe aquesta entrada amb un fragment d'un text del Costumari valencià 1 de Bernat Capó, dels quals ja us en vaig parlar -del llibre i de l'autor- el passat mes d'agost.



Som al dia primer del mes de novembre, la festa de tots els sants. Tres paraules que la gent ha reduït, anomenant la jornada festiva com a Tots Sants. El costum, en aquest dia, és anar fins al cementeri a portar-hi les flors, d'homenatge i record, a les persones benvolgudes que ja no estan entre nosaltres. És també una bona ocasió per trobar-se amb amics i coneguts i, possiblement, amb familiars que durant molt de temps no hem vist. El cementeri és, doncs, punt de trobada i potser de recuperació de velles amistats oblidades, o si més no descurades.

Abans, quan la climatologia tenia formalitat i cadascuna de les quatre estacions complia amb la seua comesa, en arribar Tots Sants el fred traspuntava i la gent feia el canvi, passant de la roba encara una mica entre primaveral i estiuenca a la pròpia de temps hivernal. El nostre refranyer arreplega aquesta circumstància: Per Tots Sants, guarda el ventall i trau els guants. (...).

Tots Sants és el punt d'eixida de bona part de les labors camperoles. Una vegada més ens servim dels refranys que, com són pous d'experiència, ens parlen d'allò que ha estat comprovat i afermat al llarg dels anys. Així, per exemple, n'hi ha un que diu: Per Tots Sants, sembra a dues mans. És, doncs, l'hora de sembrar, com ho confirma aquest altre: Per novembre, qui tinga que sembre. (...).

7 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Realment fa angoixa veure com es perden tradicions, com ara adaptar totes aquestes històries de por provinents d'Estats Units, com si a la nostra terra no en tinguessin moltes històries de fantasmes i apareguts en aquestes dates.

En fi, jo de moment vaig a cercar l'ampolla de moscatell...

Eva ha dit...

Jo de moment, em quedo amb les castanyes, el fred,...
Una abraçada!!!

aurora ha dit...

D'això en diuen "colonialisme cultural". I la veritat, certes situacions creades per dit fenomen poden arribar a provocar perplexitat. Sense anar més lluny, el dissabte, mentre feia una copa a Ca Revolta en acabar de sopar, un grup nutrit de xiquetes i xiquets van entrar disfressades demanant caramels... com si fóra el més normal del món!

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: El cas és que el "Halouei" és d'origen celta. Però els Estats Units l'han escampat per tot arreu amb el seu poder d'influència a través de l'oci i la cultura.

Eva: Que bo! Castanyes...!

Aurora: Vaja! No estàvem molt lluny el dissabte, doncs. Jo estava sopant pel Carme i, a partir de les 12h o per ahí, es va començar a omplir tot de jovenalla vestida de "Halouei". Amb la tranquil·litat que teníem...

Speaker ha dit...

Bé, "a favor" de la celebració de Halloween he de dir que, malgrat que és importada, la festa interessa perquè dóna diners, la gent consumeix (disfresses i alcohol, bàsicament) i això aporta el seu granet d'arena per dinamitzar l'economia. Beneficia, se m'acut ara, propietaris de bars de copes i botiguers d'establiments a un euro.

Tots Sants això no ho té. Hi ha el tema de les flors, és clar.

Salut

Vicent Terol ha dit...

Home... Jo crec que aquesta mena d'argument canvia completament el debat, a més de tractar-se d'un argument comodí que es pot aplicar a quasi qualsevol assumpte que tractem.

Que augmentar el consum siga la solució per a la crisi... Bé, és el que ens diuen tots. Tanmateix, caldria un debat més profund relacionat amb la sostenibilitat d'aquest sistema de producció-consum tan destarifat.

Discrepant des del respecte, és clar. Una abraçada!

Speaker ha dit...

Està clar, Vicent. Només pretenia introduir un aspecte (l'econòmic, el practic, no l'identitari) que no havíeu comentat. Vull dir que, si hem adoptat aquest costum foraster del Halloween és, a banda de per tota la influència que EEUU puga tindre a través del cinema, etc, perquè és una festa divertida amb la qual certa gent guanya diners.

Evidentment el Halloween no traurà el país de la crisi...

Salut!