No es pot dir que Rubalcaba, Ministre de l'Interior, siga traïdor per no haver avisat. El mes d'agost ja va dir que, encara que Batasuna condemnara la violència, no anava a ser legal. Que, a partir d'aquell moment, el simple intent de formar un partit nacionalista basc i d'esquerres seria avortat. Efectivament, aquests dies ho hem pogut comprovar amb la detenció i empresonament de ciutadans d'Euskadi que estaven cometent el delicte de reunir-se amb la finalitat de dur endavant un projecte polític.
El missatge diabòlic de l'Estat espanyol, actualment, és el següent: mentre ETA existeixca, es perseguirà l'activitat política abertzale.
És com si diguérem que, mentre hi haja agressions realitzades per grups d'extrema dreta, es tancarà a la presó a tota aquella persona que defense el nacionalisme espanyol.
Diuen alguns que, amb aquesta política repressiva, no s'aconseguirà acabar amb ETA. I és possible que això siga cert. L'error d'eixe plantejament consisteix en donar per fet que l'Estat pretén que la banda armada deixe d'actuar definitivament.
Jo no puc afirmar amb seguretat que el Govern espanyol prefereix que ETA desaparega; tampoc sé amb certesa si considera que és millor que hi haja una ETA debilitada. Si sé, en canvi, que l'existència de la banda armada, en la situació en què es troba actualment, no perjudica els interessos de l'Estat. Més bé suposa una sèrie de grans avantatges per a aquest: facilita la deslegitimació de l'independentisme basc i, per això mateix, s'usa per tractar de fer créixer el nacionalisme espanyol; serveix com a excusa per endurir el codi penal; es utilitzada per criminalitzar distints moviments dissidents (per exemple, hi ha okupes que són acusats de tenir nosequines connexions inventades amb ETA)...
A Euskadi hi ha un permanent estat d'excepció. Però, almenys, sembla que el poble comença a despertar. 40.000 persones protestant al carrer per l'empresonament de ciutadans, el delicte dels quals és ser independetistes, és un número considerable.
2 comentaris:
Tres aplaudiments seguits pel text... abans he passat i (estava pel sopar) no he dit res...però ara, no me'n puc estar... Gràcies!
Gràcies a tu pel comentari, zel. La veritat és que el bombardeig propagandístic en aquest assumpte fa difícil, de vegades, defensar allò que és obvi, tot i que els "arguments" oficials rubalcabians no tenen el més mínim rigor.
Publica un comentari a l'entrada