dijous, 1 d’octubre de 2009

Fart de la "corazonada"

Comence a estar fart d'això de la "corazonada". Em referisc a l'eslògan elegit per a mobilitzar la gent de cara a promoure la candidatura de Madrid com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics de 2016. Sembla ser que la pressió social, a més de la diplomàtica, pot tenir conseqüències. Si és així, estem davant un més que curiós criteri a l'hora de valorar quin és el millor lloc per a celebrar aquest esdeveniment esportiu.

Els mitjans de comunicació d'àmbit estatal, sobretot els d'RTVE (és a dir, els mitjans públics d'àmbit estatal), ens estan bombardejant amb l'assumpte de tal manera que un servidor acaba canviant de cadena. Estan pesats de veritat.

A més a més, mesclen la informació amb una actitud patriòtica que m'indigna. Donen per fet que tots desitgem que Madrid siga la ciutat elegida; i també que és una cosa molt important. "Radio Nacional también tiene una corazonada", llig a la web de RTVE, on ens conten que van a fer un especial sobre eixe "gran día".

El problema és la idea d'Espanya que va lligada a tots eixos missatges: bàsicament, i de manera resumida, un Estat amb una única nació i una sola llengua. "En Copenhague se habla español", diuen, fent referència a que hi ha molts espanyols allà, que és on demà es decideix quina ciutat organitzarà els JJOO de 2016. És la mateixa expressió que fan servir en competicions esportives: "El mundial de motociclismo habla español", per exemple; ací la cosa és divertida perquè, en moltes ocasions, els pilots són catalanoparlants.

El concepte d'Espanya és el d'un país on tots han de saber castellà, però un madrileny -posem per cas- no té l'obligació de conèixer ni respectar el català. Un desequilibri que duu implícita la supremacia d'una llengua sobre l'altra i, consegüentment, l'extinció a mig termini de la segona. La perversió que suposa allò de "la lengua común" com a suposada virtut d'eixa Espanya, a l'implicar la no necessitat de conèixer els "dialectos": si no és necessari que un madrileny conega el català perquè li van a parlar en castellà, doncs no l'aprendrà (per a què?); i l'espanyol serà l'idioma que s'imposarà a la mínima interacció d'aquest tipus.

Hi ha una altra opció mantenint-se la unitat d'un Estat espanyol? Possiblement sí. Podria ser que un Estat Federal suposara una autonomia tal de les diferents nacions que permetera la vertadera protecció i promoció de les llengues no castellanes. També hauria d'haver una altra actitud per part de la gent dels territoris de l'Estat on sols es parla castellà; fomentada mitjançant l'ensenyament, les diferents institucions i els mitjans de comunicació. Però això sembla utòpic, és justament el contrari de la idea d'Espanya que ens imposen dia a dia. Un exemple clar d'açò és que al Parlament Espanyol està prohibit fer servir qualsevol altra llengua que no siga la castellana.

Si Madrid és elegida com a organitzadora dels Jocs, haurem d'aguantar una allau de nacionalisme espanyol insuportable. L'esperit del "Que viva España" de Manolo Escobar. En el fons, no hi ha diferència entre aquest concepte d'Espanya que ens venen constantment i la idea franquista d'Espanya. El català continua sent "un dialecto" per als madrilenys, quelcom menys que una llengua. I això no és culpa d'ells, sinó una conseqüència del que reben a nivell educatiu, polític, institucional i mediàtic.

Com a conclusió final: demà m'alegraré si la capital de l'Estat espanyol no és elegida. Que ens deixen estar ja amb la "corazonada"!

5 comentaris:

Thor ha dit...

I tant que té que vore amb la idea Franquista aquesta espanyolada.
Jo també m'alegraré si no ix elegida, i com nosaltres molts més de totes les nacionalitats de la península ibèrica. Incluïts alguns retractors de la candidatura dels JJOO a la regió castellana de Madrizzz.

Carquinyol ha dit...

Jo crec que Espanya no pot ser federal mai de la vida, els castellans simplement no tenen assimil·lada aquesta estructura d'Estat, no l'han utilitzada mai i no hi veuen més enllà del centralisme.

I respecte els JJOO, home. jo els entenc... és que serien els primers jocs que organitzaria Espanya !! ;)

elisabet ha dit...

"corazonades" de pa sucat amb oli... ;) quin descans, tu!

Vicent Terol ha dit...

Thor: Efectivament, la idea d'Espanya que es projecta a altres estats, la que es fa servir a l'hora de les competicions esportives, no és molt diferent de la franquista. Una nació, una llengua. Alegria compartida a la fi, doncs.

Carquinyol: No seria impossible un Estat Federal, però és cert que no es veu, ara per ara, cap voluntat en aquest sentit per part de qui té poder per a impulsar-ho. En compte d'assumir les diferents nacions, l'opció sembla ser anar devorant-les a poc a poc. En qualsevol cas, no estic dient que l'opció federal siga la meua. Sí que pense que seria la més lògica per part d'un espanyol que, sincerament, volguera respectar les diferents nacions existents a l'Estat espanyol.

elisabet: Compartisc la sensació de descans (juntament amb la d'alegria). Si és que no podies escoltar la ràdio sense ser bombardejat amb l'assumpte. Però si ma tia no va poder veure l'altre dia "la novel·leta" ("Amar en tiempos revueltos") perquè feien l'especial sobre Madrid 2016!! :)

Àngel ha dit...

Àngel. totalment d'acord ... descans parcial després de veure que no era una obligació que Madrid fos escollida seu dels jocs olímpics! Pesats, pesadets sí que ho són. Però, germans, us demano paciència/ mentre caminem cap a la indepencència...(anònim) Però em conformo ( de debò!) amb un estat federal de pobles peninsulars...Nó és molt elegant aquest títol! però és que ara estic un xic espès i no se me'n acut un altre! Visca la llibertat!