divendres, 6 de novembre de 2009

Els vertaders pirates

L'assumpte dels "pirates" somalis ha cobrat un protagonisme important als mitjans de comunicació, degut al segrest del pesquer basc Alakrana i la detenció a l'Estat espanyol de dues persones d'aquell país. El dramatisme ha augmentat més amb la notícia d'ahir on se'ns deia que els "pirates" amenacen amb començar a matar els pescadors.

La informació que rebem és deliberadament descontextualitzada. Fa menys d'un mes us parlava de l'altra cara d'aquesta història.




Joaquim Sempere (Barcelona, 1941) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Sociologia per la Universitat de París. El 26 d'octubre va publicar un interessant i didàctic article a inSurGente al voltant de l'assumpte dels anomenats "pirates" somalis. Recomane la seua lectura, més que res per conèixer el context en què es produeixen els fets narrats pels nostres mitjans de comunicació. Per a la formació d'una opinió pròpia cal comptar amb una fotografia no esbiaixada de la realitat.


Algunes idees extretes del text:
  • L'any 1991 es va enfonsar l'ordre polític de Somàlia, degut a raons militars. Aquesta situació fou aprofitada per navilis procedents d'Europa, EEUU, Xina i altres països per tal d'abocar-hi residus tòxics i radioactius a les seues aigües.
  • Aprofitant el desgovern de Somàlia, molts vaixells de pesca (uns 800 durant 2005) començaren a actuar il·legalment a les aigües territorials del país. Com a resultat, hi va haver una disminució de les reserves pesqueres, recurs bàsic d'un dels Estats més pobres del món.
  • Grups de somalis formaren un cos de guardacostes voluntaris. És el que hui es coneix com "pirateria somali". Qui són, en aquesta història, els vertaders pirates?
  • El colonialisme no sols no ha mort sinó que està tenint una nova espenta.
  • L'Estat espanyol s'expandeix pels mars del món privant a altres poblacions més pobres dels seus mitjans de subsistència. Així, empeny eixes poblacions cap a una resistència que desemboca en aventures violentes i eixides militars.

Llegiu l'article fent clic ací.

2 comentaris:

Maria. ha dit...

Aquest "segrest" mediàtic continua engrossant la imatge que tinc dels espanyols de fa tres segles: patètics personatges medievals que juguen a l'Stratego amb la seua flota de vaixells i moguts per interessos polítics i econòmics, observant, des de la seua fortalesa infranquejable, com el poble mor de fam gràcies a la crisi.

Odie la política espanyola que ens imposen, els mots que ens fiquen a les i els que no l'acceptem i que la gent mire cap a altre costat quan hi ha més d'un problema. El terme "odie la política" és una cosa que no suporte.

Salut!

Pd: tens un bloc genial! Enhorabona!

Vicent Terol ha dit...

Sí que es pot parlar d'un segrest mediàtic. Ens lleven la possibilitat de conèixer el context en què es produeixen els fets.

Gràcies pel comentari.

Salut!