dimecres, 4 de novembre de 2009

Sitja: experimentació partint de la tradició

Sitja és un grup de Vila-real, nascut l'any 2002, que fa una innovadora relectura de la música tradicional valenciana en clau experimental. Una proposta on els desenvolupaments instrumentals cobren una gran importància, convertint-se en l'aspecte principal de les cançons.

El seu primer treball fou editat l'any 2006 i duia per títol "Placeta de l'Orat". Ara, acaben de publicar el segon disc, anomenat "Musicabulari".

Aquesta formació parteix d'un plantejament discutible, com és la idea de contraposar la seua proposta a "la concepció essencialista i conservadora dels particularismes folklòrics". Així, afirmen que tracten de "trencar les tanques essencialistes d’un folklorisme idealitzador que empresonen el nostre caminar per la senda del temps".

Considere que l'aposta per la innovació és molt positiva: al cap i a la fi, la creació -la recreació- al llarg del temps és una manifestació de l'ésser humà com a ésser cultural; l'obertura cap a noves propostes és meritòria i inevitable alhora.

No obstant, tenint en compte que la nostra és una cultura en procés d'extinció -o d'imparable retrocés, com a mínim-, sent substituïda per la cultura espanyola, és molt important rescatar permanentment el que Sitja anomena els "particularismes folklòrics": les nostres arrels. Això no és incompatible amb interessants projectes experimentals com els del grup de Vila-real.

La qualitat, a més de l'originalitat, és una de les característiques de la banda vila-realenca. Per definir millor la seua proposta -en concret, el disc "Musicabulari-, llegim el que ells mateixos ens diuen: "Musicabulari és un conjunt lèxico-musical que mira de comunicar la tradició popular amb les concepcions contemporànies, que mira de crear una nova arena per al diàleg entre la història i la contemporaneïtat".

A la seua pàgina web podeu comprar el disc. Sitja no ha optat per l'opció de descàrregues gratuïtes.

Al seu MySpace, teniu quatre cançons: "Ludibrins (Jota)", "Terra per a ignots (Fandango)", "Eres i no eres (Malaguenya)" i "Bressol incunable (Cançó de Bressol)". Aquesta darrera, meravellosa al meu parer.

Us deixe amb el "vídeo-projecció" de la cançó "Ponent".