dissabte, 7 de novembre de 2009

Una casualitat tan sols

Mai no hauria endevinat que aquella xica amb qui vaig estar lligant a un pub de Roma seria la següent víctima. Una setmana després, mentre prenia cafè, viu la seua fotografia al diari, a la secció de successos. Una pura casualitat.

No vaig sentir cap pena. Era bonica i agradable, però la vida és així. Sóc un bon professional i mate a qui em manen.

5 comentaris:

zel ha dit...

Recollons, això és autèntica "negra i freda"...

USD ha dit...

sembla una bona frase per a algun del spersonatges del meu nou llibre

Toni de l'Hostal ha dit...

Déu cagat! Jo tampoc m'haguera imaginat que fores un assessino a sueldo quan mos presentaren; sisquiera que no te lloguen mai pâ borrar-me del mapa...

Eva ha dit...

Ostres, això si que no m´ho esperava...
M'has deixat sense veu!!!
Molt bona setmana!!!

Vicent Terol ha dit...

zel: Gràcies pel comentari. Entenc que t'ha agradat.

USD: Ah, sí? Visitaré el bloc per veure si puc llegir-ne algun fragment.

TdH: Saps que les aparences enganyen... De tota manera, he canviat les armes per l'escola, que és una guerra més dura.

Eva: Gràcies. Igualment, Eva!