Tens un amic a qui aprecies, el qual fa temps que passa per un mal moment a diferents àmbits de la vida. La seua situació present i futura s'agreuja per les errònies decisions que pren; o, simplement, per no prendre certes decisions. Fa la impressió que la peresa, fruit d'un estat depressiu, l'empenta a no actuar, a una mena de paràlisi.L'has aconsellat en multitud d'ocasions, arribant a sentir que ets un pesat que tracta de controlar i dirigir la seua vida. Ell et dóna la raó, però després no aplica res del que li has dit. Segueix amb la seua actitud mandrosa, quasi autodestructiva, encaminat a pegar-se una bona hòstia.
I arriba un moment en què penses que ets tu qui ha de canviar l'actitud. Reflexiones i creus que has d'aprendre a assumir que ell ha decidit el camí que tu consideres equivocat; que has de respectar la seua voluntat -o falta de voluntat; que és la seua vida i no la teua. "Ho has d'aprendre", et dius a tu mateix. I també et dius que potser hi ha certa prepotència per la teua part en pensar que ets tu qui sap quines són les decisions correctes.
3 comentaris:
Vols aparéixer a la secció Blogs Amics de www.aramultimedia.com??
Som un nou diari digital de les nostres comarques i en valencià. Si no ens coneixes, ara estàs a temps. Si vols contactar amb nosaltres: info@aramultimedia.com
Salutacions
Comparto completament el raonament que fas. I potser també el teu neguit, malgrat tot.
Jo crec que no és prepotència el que expliques. Has fet el que qualsevol bon amic hauria fet. Però de vegades les coses no tenen el resultat que voldríem i hem de deixar que les persones decideixin per sí soles, ens agradi o no.
Salutacions, ;)
Supose que és com dius, Joanfer.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada