Aquella vesprada les dues germanes van intercanviar retrets i, fins i tot, insults durant una hora i mitja. La relació quedà trencada per a sempre.S'evidenciava així que, els darrers anys, l’aparent cordialitat s’havia pogut mantenir gràcies a una extensa col·lecció de pensaments no expressats i rostres falsament amables.
4 comentaris:
Ben trist, ben possible. Malsentesos eterns que cor corrompen el cor...sequen i
Una cosa tant i tant habitual.
Gràcies pels comentaris, zel i Alegria De La Huerta. Benvinguda la segona, per cert, a "L'aixeta".
Doncs si, cert. I qui no manté aquesta cordialitat sovint? Pot ser ho fem més del que pensem!!
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada