divendres, 15 de gener de 2010

Esclat

Aquella vesprada les dues germanes van intercanviar retrets i, fins i tot, insults durant una hora i mitja. La relació quedà trencada per a sempre.

S'evidenciava així que, els darrers anys, l’aparent cordialitat s’havia pogut mantenir gràcies a una extensa col·lecció de pensaments no expressats i rostres falsament amables.

4 comentaris:

zel ha dit...

Ben trist, ben possible. Malsentesos eterns que cor corrompen el cor...sequen i

Alegria De La Huerta ha dit...

Una cosa tant i tant habitual.

Vicent Terol ha dit...

Gràcies pels comentaris, zel i Alegria De La Huerta. Benvinguda la segona, per cert, a "L'aixeta".

Eva ha dit...

Doncs si, cert. I qui no manté aquesta cordialitat sovint? Pot ser ho fem més del que pensem!!
Una abraçada!!!