divendres, 22 de gener de 2010

Entenent la situació d'Haití

Ens parlen molt aquests dies sobre Haití els mitjans de comunicació, però es posa l'accent en una mena de fatalitat, a més de subministrar-nos informacions morboses i algun que altre toc de sensibilitat estil reality show. Poc -o res- se'ns diu, de manera objectiva, del context històric, necessari per a tractar d'entendre la situació del país més pobre d'Amèrica.

Jorge Aldao és membre de Tlaxcala, "la xarxa de traductors per la diversitat lingüística". Fa pocs dies, va publicar un interessant article a Rebelión baix el títol d' "Haití no és un Estat fallit". Al text, realitza un repàs a la Història d'Haití, "país devastat per les polítiques imperialistes imposades a tot el planeta per la Civilització Occidental". Vegem, a continuació, un resum de l'article d'Aldao.




  • El que hui és Haití fou una de les colònies més riques de França, habitada majoritàriament per esclaus negres arrancats d'Àfrica. La zona va ser coneguda com "La Perla de les Antilles", atès que els esclaus produïen el 60% del café i el 40% del sucre que es consumia a tot Europa.


  • Haití aconsegueix la seua independència l'any 1804, després d'una rebel·lió. És la segona nació americana independent, després d'EEUU.


  • La independència d'Haití no va ser reconeguda per la majoria de les potències occidentals. EEUU, país esclavista, no acceptà una nació dirigida per ex-esclaus (va tardar 60 anys en reconèixer-la) i hi va contribuir al seu bloqueig comercial.

  • Haití va patir un llarg bloqueig internacional i els conflictes socioculturals derivats de la cultura racista imposada pel colonialisme.

  • L'any 1915, EEUU va envaïr Haití. Ràpidament, els "marines" robaren tots el diners del tresor del Banc del país (500.000 dolars, molts diners en aquella època) i el transportaren a les caixes del City Bank. Començava una llarga història de sotmetiment.


  • L'objectiu d'EEUU era convertir Haití en un país colonial dissimulat, amb treballadors virtualment esclaus.


  • A partir dels anys 30, hi hagué un període d'autoritats elegides i colps d'Estat amb la participació d'EEUU i la dictadura dominicana de Trujillo.


  • L'any 1957 va pujar al poder François Duvalier ("Papa Doc"), qui va instaurar una dictadura vitalícia i sagnant, recolzada per EEUU. Quan va morir, el seu fill Jean Claude Duvalier ("Baby Doc") el va succeir, amb una política continuista.


  • De 1986 a 2006, Haití ha tingut 17 presidents. Els destins del poble haitià han estat sempre controlats per EEUU.


  • Amb "Baby Doc", el Banc Mundial i l'FMI imposaren una política de devastació de l'agricultura (un quasi monocultiu de sucre) i la ramaderia que aconseguí destruir per a sempre la sobirania alimentària del poble.


  • Hui Haití s'ha convertit en un dels punts favorits del Carib per a l'embarcament i desembarcament de cocaïna, direcció a EEUU i Europa, i de rentat de diners.


  • EEUU necessita un Haití devastat per a poder fer allí tot el que vulga, amb el recolzament dels líders d'Occident.


Llegiu l'article complet ací.

2 comentaris:

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Un altre article impactant (però per raons totalment oposades) sobre Haití és el que va vomitar en Salvador Sostres l'altre dia. El podeu llegir a la seva pàgina web, consultant el dia 15 de gener. Després encara n'ha tornat a vomitar un parell més incidint sobre el tema. ¿No se'l pot denunciar?

www.salvadorsostres.com

Vicent Terol ha dit...

No coneixia aquest Salvador Sostres, tot i que sembla ser molt famós. Pel poc que he estat llegint al seu bloc, em fa la impressió que, bàsicament, busca la provocació.


Diu sobre Haití: "Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta."


Trobe que molt poca gent hi pot estar d'acord amb una afirmació tan brutal. Tan salvatge que quasi fa riure.

Jo crec que busca provocar. I ho aconsegueix, si mirem la quantitat de comentaris que hi ha a les seues entrades.

Supose que és una manera d'alimentar el seu ego. Més enllà que ell siga un feixista sàdic, entre d'altres coses.

Per la meua part, no crec que perda molt de temps llegint els seus articles.

Una cosa sí he de dir. L'home escriu molt bé: senzill, correcte i clar.