Els darrers dies, Vicent Baydal i jo -també Joan, amb menys intervencions- hem mantingut un debat al bloc del primer al voltant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la posició "valencianista" consistent a "partir de la realitat".Pel que fa a l'AVL, vaig comentar una cosa referent al seu Dictamen de 9 de febrer de 2005: en ell es reconeixia la unitat de la llengua, però es feia amb la boca xicoteta, com tractant que no es notara molt el que deien. No recordava les paraules exactes que l'Acadèmia havia emprat, però sí el fet que la cosa quedava mig enrevessada per tal d'evitar molestar els sectors secessionistes.
Un circumloqui és una figura retòrica que consisteix a expressar per mitjà de moltes paraules el que es podria dir amb una o molt poques.
L'AVL va utilitzar un circumloqui al seu dictamen per tal de reconéixer la unitat de la llengua sense afirmar-ho directament, sense que pareguera que la reconeixia. Açò és el que es deia:
"El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia".
És científicament rigorós afirmar que el valencià és un idioma propi de la "Comunitat Valenciana"? Segons el diccionari, l'adjectiu "propi" significa "que és d'una persona o una cosa amb exclusió de tota altra".
Per què no s'afirma directament que valencià i català són el mateix?
Per què es parla de "sistema lingüístic" i no de llengua?
Segons he trobat a Internet, el concepte "sistema lingüístic" pertany a l'endolingüística (ciència del llenguatge interior). Aquesta va ser descoberta pels següents autors: Dra. C.S. Meulemans i Dr. J. A. Elías. Lic. Didier Elías Meulemans. Tot quedava a casa, pel que sembla.
El significat d'eixe terme és -agafeu-vos fort a la cadira!- el següent: un conjunt estructurat de signes supositius, sota el qual s'ha de descobrir el sistema de codis binaris per a obtenir un accés sistèmic al conjunt de llengües que aquest sistema agrupa.
Queda clar, no?
És evident que l'AVL no funciona amb criteris estrictament científics. Fa concessions -imperdonables des del rigor acadèmic- a les absurdes tesis secessionistes. Tracta de no molestar els sectors blavers. No és seriós. Almenys a mi no m'ho sembla.
Afegitó a l'entrada: rectificació i reafirmació
Tal com diu Joan al bloc de Vicent Baydal, i aquest mateix reproduint-ho ací, m'he basat erròniament en una informació anterior al dictamen definitiu de l'AVL de 9 de febrer de 2005. Es tractava d'una afirmació pertanyent a un dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura, base sobre la qual s'inspiraria l'AVL.
La Viquipèdia, d'on havia extret la informació, s'equivoca en aquest punt.
No obstant, em reafirme en la idea que l'AVL no actua amb estricte rigor científic. Incorpora prejudicis induïts políticament a la societat valenciana.
Alguns punts que desenvoluparé pròximament:
-El Govern valencià del PP -un òrgan polític, no lingüístic- va intervindre en un ple de desembre de 2004 de l'AVL -mitjançant Font de Mora- en què anava a proposar-se la denominació "valencià/català" per a la nostra llengua. Resultat? Unitat de la llengua sí; però oculta, no explícita. Concessió als prejudicis.
-L'AVL accepta termes com "pobrea", "vacacions", "socialiste", "aixana", "almorzar", "dos" (per al femení)... I dóna validesa a formes lingüístiques discrepants i contradictòries amb les establertes com a normatives per la resta d'institucions de referència lingüística: IEC, IIFV i UIB. És més: als seus escrits, prioritza algunes d'eixes formes, contribuint així a una percepció secessionista de la llengua; en detriment, una vegada més, del rigor científic. Nova concessió al blaverisme.
-L'AVL evita deliberadament emprar l'expressió "unitat de la llengua"; opta sempre per "llengua compartida". De nou, es tracta d'una decisió basada en criteris polítics i no acadèmics: la cosa consisteix a no molestar les persones que pensen que el valencià és una llengua independent del català. L'AVL no fa pedagogia en aquest sentit, per tant.
-Teòricament, una de les competències de l'AVL és "vetlar per l'ús normal del valencià". Tanmateix, manté un silenci absolut respecte la política lingüística a l'ensenyament; una política que no fa que el català arribe a poder ser utilitzat de manera "normal", atès que no es garanteix que els xiquets assolisquen la competència lingüística en la nostra llengua. També calla l'AVL davant moltíssimes altres actituds i conductes del Govern del PP que afavoreixen l'extinció -a llarg termini- del valencià.
-La presidenta de l'AVL, Ascensió (o Ascensión?) Figueres (llicenciada en Filologia Espanyola!), va dir a una entrevista al diari Levante el 17 de desembre de 2005: "El valencià no està en perill". Ah, no? Per això a la ciutat d'Alacant no pots ja ni parlar-lo perquè et miren malament? Per això a València és estrany escoltar algú expressar-se en valencià? Un recent informe de l'IEC parlava de la preocupant situació en què es troba la nostra llengua. Si l'AVL considera que el català no es troba en perill, és comprensible el que comentava al paràgraf anterior.
-Una cosa més, que no té a veure directament amb la llengua. L'AVL és l'única acadèmia de la llengua de l'Estat Espanyol que paga sous als seus membres. Simplement per ocupar el silló, cobren més de 59.000€ a l'any (la presidenta, 62.000€). Tanmateix, els acadèmics de l'IEC ho són amb caràcter de voluntariat, cobren únicament en aquelles comptades ocasions en què se'ls adjudique un treball a realitzar.
Tal com diu Joan al bloc de Vicent Baydal, i aquest mateix reproduint-ho ací, m'he basat erròniament en una informació anterior al dictamen definitiu de l'AVL de 9 de febrer de 2005. Es tractava d'una afirmació pertanyent a un dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura, base sobre la qual s'inspiraria l'AVL.
La Viquipèdia, d'on havia extret la informació, s'equivoca en aquest punt.
No obstant, em reafirme en la idea que l'AVL no actua amb estricte rigor científic. Incorpora prejudicis induïts políticament a la societat valenciana.
Alguns punts que desenvoluparé pròximament:
-El Govern valencià del PP -un òrgan polític, no lingüístic- va intervindre en un ple de desembre de 2004 de l'AVL -mitjançant Font de Mora- en què anava a proposar-se la denominació "valencià/català" per a la nostra llengua. Resultat? Unitat de la llengua sí; però oculta, no explícita. Concessió als prejudicis.
-L'AVL accepta termes com "pobrea", "vacacions", "socialiste", "aixana", "almorzar", "dos" (per al femení)... I dóna validesa a formes lingüístiques discrepants i contradictòries amb les establertes com a normatives per la resta d'institucions de referència lingüística: IEC, IIFV i UIB. És més: als seus escrits, prioritza algunes d'eixes formes, contribuint així a una percepció secessionista de la llengua; en detriment, una vegada més, del rigor científic. Nova concessió al blaverisme.
-L'AVL evita deliberadament emprar l'expressió "unitat de la llengua"; opta sempre per "llengua compartida". De nou, es tracta d'una decisió basada en criteris polítics i no acadèmics: la cosa consisteix a no molestar les persones que pensen que el valencià és una llengua independent del català. L'AVL no fa pedagogia en aquest sentit, per tant.
-Teòricament, una de les competències de l'AVL és "vetlar per l'ús normal del valencià". Tanmateix, manté un silenci absolut respecte la política lingüística a l'ensenyament; una política que no fa que el català arribe a poder ser utilitzat de manera "normal", atès que no es garanteix que els xiquets assolisquen la competència lingüística en la nostra llengua. També calla l'AVL davant moltíssimes altres actituds i conductes del Govern del PP que afavoreixen l'extinció -a llarg termini- del valencià.
-La presidenta de l'AVL, Ascensió (o Ascensión?) Figueres (llicenciada en Filologia Espanyola!), va dir a una entrevista al diari Levante el 17 de desembre de 2005: "El valencià no està en perill". Ah, no? Per això a la ciutat d'Alacant no pots ja ni parlar-lo perquè et miren malament? Per això a València és estrany escoltar algú expressar-se en valencià? Un recent informe de l'IEC parlava de la preocupant situació en què es troba la nostra llengua. Si l'AVL considera que el català no es troba en perill, és comprensible el que comentava al paràgraf anterior.
-Una cosa més, que no té a veure directament amb la llengua. L'AVL és l'única acadèmia de la llengua de l'Estat Espanyol que paga sous als seus membres. Simplement per ocupar el silló, cobren més de 59.000€ a l'any (la presidenta, 62.000€). Tanmateix, els acadèmics de l'IEC ho són amb caràcter de voluntariat, cobren únicament en aquelles comptades ocasions en què se'ls adjudique un treball a realitzar.
6 comentaris:
Hola Vicent. Com et deia Joan en un comentari al meu darrer post, el dictamen final va ser més ampli que el que enllaces. En concret, el trobaràs al web de l'AVL: ací. I com Joan comentava:
Entre d'altres coses, diu que "hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears". Més clar, aigua. De fet, l'endemà, dia 10 de febrer de 2005, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va fer públic un comunicat on exposava les seues consideracions sobre el dictamen de l'AVL i deia sobre el mateix, entre d'altres coses:
"a) Reconeix tàcitament i explícitament la unitat de la llengua catalana.
b) Enumera de manera inequívoca els territoris on aquesta es parla.
c) Precisa que l’expressió «sistema lingüístic» és sinònim de llengua
d) Complementa el reconeixement indefugible de la unitat de la llengua amb remarques sobre la diversitat lingüística, i sobre les similituds i diferències entre identitat lingüística, identitat cultural i ciutadania política."
No subestimem, per tant, aquest dictamen de l'AVL de febrer de 2005. De fet, tot i el rosari de dictàmens i sentències (CVC, TSJ, TS, TC, ...) que ha esmentat Vicent Baydal, la situació legal era bastant precària, senzillament perquè la identitat del valencià encara romania als llimbs fins que l'AVL va decidir, per fi, intervindre-hi amb contundència, dient les coses pel seu nom. Es fàcil comprendre el nerviosisme del conseller Font de Mora aquell 22 de desembre de 2004, quan va irrompre en el ple de l'AVL per tal d'"avisar" els agosarats acadèmics abans que aprovaren el "dictamen diabòlic". Dictamen que podia posar en perill, segons ell, la pau lingüística al País Valencià. Tots recordem que fins i tot els va amenaçar els acadèmics de portar-los davant els tribunals. Doncs bé, el dictamen fou aprovat finalment dos mesos després, aquesta vegada amb el vistiplau del Consell de la Generalitat, no ho oblidem. I és molt explícit en la seua redacció, sense deixar cap espai per a especulacions gratuïtes sobre la identitat de la llengua. Jo el faria emmarcar i penjar a tot arreu. Podem dir perfectament que hi ha un abans i un després del dictamen de l'AVL del 9 de febrer de 2005. El secessionisme queda invalidat oficialment i definitiva des d'aquella data que, si em permeteu l'expressió, podríem qualificar d'"històrica". La important sentència del TS de 2006 i la jurisprudència que se'n deriva es basa precisament en aquest dictamen
El que no lleva, com deia jo per la meua banda, que l'AVL siga una mena d'instrument exclusivament al servei de la unitat de la llengua que vaja pregonant que els valencians parlem català...
Vicent, és cert que m'havia basat erròniament en informació anterior al dictamen definitiu. No obstant, trobe que l'AVL no actua amb rigor científic; incorpora prejudicis provinents del secessionisme. I això ho considere negatiu per al prestigi de la nostra llengua. Ho explique a un afegitó que he fet a l'entrada.
Vicent, sembla que tampoc has vist els dos darrers comentaris que t'he deixat on explicava la suposada manca de rigor científic d'alguns dels mots que t'espanten... Com deia després de fer tota l'explicació:
Perquè es normativitzaren abans unes altres formes no vol dir que siguen més rigoroses o científiques. Vol dir simplement això: que es normativitzaren abans. I ara que els valencians ens preocupem per la llengua científicament més que mai a la història tenim l'oportunitat de dir la nostra (i sempre que allò que diguem siga racional i rigorós em pareix que no hi ha cap problema). O tan poc confiem en la unitat de la llengua que pensem que amb uns quants doblets i algunes formes privatives ja no ens entendrem? Ja no hi haurà mercat cultural comú? Xe, jo a Juan Rulfo l'entenc perfectament i no escriu amb el castellà que he aprés. I ací a Barcelona em faig entendre perfectament sense canviar cap paraula (excepte "despús-ahir", "despús-demà", "dèsset", "dèneu" i no sé si alguna més). Crec que s'inventen problemes on no n'hi ha..
D'altra banda, tant al País Valencià com a Catalunya o qualsevol lloc del món són els polítics (i la gent que dóna suport a eixos polítics) els que fan i han de fer pressió per la llengua. A Catalunya són els polítics qui pressionen, a Espanya (i el País Valencià en favor del castellà) són els polítics qui pressionen, no les acadèmies (que no tenen eixa funció: els estudis o accions que fan no tenen transcendència sense suport polític).
Dius que l'AVL està polititzada. Que va ser l'IEC al seu origen sinó un organisme nascut de la Mancomunitat de Catalunya, claríssimament polític i polititzat? I dels diners destinats a l'IEC i a l'AVL millor no en parlem. Tant de bo l'AVL disposara de tant de finançament com l'IEC. Ara és un problema que es destinen diners a les institucions culturals? És una vergonya que hi haja alguns acadèmics que cobren eixos diners per no fer res, però n'hi ha uns altres que sí que treballen de valent (i de tots els sectors).
Torne a repetir que no és que hi confie plenament i que moltes de les seues actuacions obliguen a sospitar, però que moltes de les coses que et pareixen tan terribles pense que no ho són (a no ser que es vegen des d'un prejuí a la contra)
poca faena tingueu l'un i l'altre!
Vicent, no he tingut temps de llegir els comentaris que dius. Promet llegir-los.
Torne a repetir que, abans de l'AVL, al País Valencia ja hi havia un valencià normalitzat: ensenyat a les escoles, emprat per la Universitat, al DOGV... Un valencià que compartia consesons importants amb l'IEC, l'IIFV i la UIB.
L'AVL irromp trencant eixos consensos de manera unilateral. I crea el malestar al món acadèmic. Els motius que fan que l'AVL trenque els consensos són polítics, no científics.
És en eixe sentit que l'AVL presenta importants anomalies, atès que fa concessions als sectors que defensen el disbarat secessionista. Manca de rigor.
L'AVL -torne a repetir- no assenyala les decissions polítiques -o la falta d'elles- que juguen contra la nostra llengua. No té llibertat ni independència per a fer-ho; ni voluntat, em sembla.
Dius que això no és competència de l'AVL. Segons la mateixa Acadèmia, aquesta assumeix la competència de vetlar per l'ús normal de la llengua. Entenc que "ús normal" es refereix a normalització, a que el valencià siga utilitzat de manera normal, amb els mateixos drets i amb la mateixa llibertat que el castellà. L'AVL calla davant les actuacions del Govern valencià que van contra el valencià: per exemple, no garantir que els xiquets assolisquen la competència lingüística.
Si l'AVL es pot reunir amb l'Església i fer altres accions en favor de la llengua, per què no es reuneix amb qui més pot fer (el Govern valencià)? Per què no denuncia que a moltes escoles hi ha demanda d'ensenyament en valencià que no s'oferta? Per què no diu que un xiquet que estudie amb un Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) no pot assolir el domini del valencià? Són evidències!
Sé que l'AVL fa coses positives, però té un problema d'arrel. I això enverina les seues actuacions. Per exemple, no poden expressar-se amb naturalitat per tal de reconéixer la unitat de la llengua. Sempre que ho fan, a continuació han de mostrar-se hostils a Catalunya. "Compartim la llengua, PERÒ... Catalunya no actua com tal i qual...".
No ha fet l'AVL cap pedagogia per tal de canviar la percepció surrealista del poble valencià pel que fa al secessionisme.
En fi... Seguirem xarrant, que ara me n'he d'anar.
En qualsevol cas, Vicent, trobe que aquests debats són bons per a la nostra llengua. Ens obliguen a argumentar, a revisar els plantejaments. I pense també que hi ha algun punt en comú entre els que opteu per la tercera via (espere que no t'ofenga el terme) i els que pensem que cal cercar la unitat lingüística desprejuiciada. Per exemple, el simple fet d'emprar la llengua és ja important.
Sí, tranquil, que jo estaré durant uns dies a un congrés fora i supose que no tindré connexió a internet de diumenge fins a dijous. En tot cas, sí, malgrat el que diga l'anònim (que s'ho deu passar rebé llegint-nos, :D), també pense que paga la pena exposar els nostres arguments per tal d'afermar-los, matisar-los, canviar-los o simplement i planera exposar-los per tal que d'altres els coneguen. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada