dissabte, 29 d’agost de 2009

Dins l'escena

Laura es quedà mirant absorta el guia, mentre aquest seguia amb l'explicació d'un dels quadres de l'antic museu.

Va transcórrer aleshores un temps que a ella li semblà infinit. I realment quasi ho fou, perquè Laura no recordava des de quan formava part d'aquella escena: una escena dins un quadre contemplat pels visitants d'un museu.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tots som personatges d'un quadre, o de molts

Eva ha dit...

Sempre formem part d'una escena, una escena contínua on som el personatge principal. Per sort o per desgràcia sempre hi ha algú que ens contempla i sovint el fem partícep de la representació...
Salut!!!