"Acostuma't a la idea que la mort no ens afecta en absolut: perquè tot bé i tot mal resideixen en la sensació, i la mort és privació de sensació. És per això que el fet de conèixer rectament que la mort no ens afecta en absolut fa satisfactòria la condició mortal de la vida, no perquè proporcioni un temps infinit, sinó perquè suprimeix l'anhel d'immortalitat. Perquè viure no té res de terrible per qui ha assumit de debò que no hi ha res de terrible en no viure.
Per tant, és un beneit qui diu que li fa por la mort no perquè patirà quan arribi sinó perquè pateix sabent que arribarà. Perquè, allò que no fa nosa quan hi és, és absurd que faci patir mentre s'espera. Sens dubte, doncs, la mort, el més terrorífic dels mals, no ens afecta, per la senzilla raó que, mentre nosaltres som, la mort no hi és, i en canvi, quan la mort hi és, nosaltres ja no som. És a dir que no afecta els que encara viuen ni els que ja han marxat, per la senzilla raó que pels uns no existeix, i els altres no existeixen."
Epicur (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), Carta a Meneceu (traducció de Jordi Cornudella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada