dimecres, 26 d’agost de 2009

Drets conculcats i criminalització al País Basc

Fa uns dies, el Conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, va animar públicament la ciutadania a no consumir als "establiments on hi haja cartells que enalteixquen els assassins". A més d'això, va dir que es revisaria la política municipal de permisos per a les txosnas (casetes on es venen begudes durant les festes), atès que "moltes vegades són utilitzades per col·lectius que recolzen a ETA".

L' "enaltiment" i el "recolzament" són termes emprats de manera deliberadament ambigua per part d'Ares (també per part dels mitjans de comunicació, Govern espanyol, etc.).

Què significa en concret "enaltir els assassins"? Siga el que siga, el Conseller incita a perjudicar eixos locals; per tant, haurem de deduir que fan alguna cosa roin. Si allò que fan és delictiu, s'hauria de procedir legalment i deixar-se estar de recomanacions de consumir o no consumir allí. Per contra, si els establiments no incompleixen la llei, el Conseller -representant del poble- no hauria de fer cap comentari que contribuïra a criminalitzar-los.

Quan Ares afirma que moltes txosnas són "utlitzades per col·lectius que recolzen a ETA" i que, per tant, cal revisar els permisos municipals amb l'objectiu d'eliminar la seua presència, a quin tipus de recolzament en concret es refereix? Es tracta d'apologia del terrorisme? Si fora així, estaríem parlant d'un delicte a perseguir. Però el Conseller no diu que facen res que vaja en contra del codi penal. Tanmateix, les seues paraules presenten a certs col·lectius com a quelcom a erradicar. A això alguns li diem criminalització.

Són dos exemples de la línia seguida pel nou Govern basc: prohibir manifestacions, restringir la llibertat d'expressió, criminalitzar la ideologia abertzale...

Des de l'Executiu de Patxi López s'ha parlat molt últimament d' "erradicar la simbologia etarra", sovint sense especificar a què es referien exactament. Fotos de membres d'ETA? Símbols que demanen l'apropament de presos? Pancartes reivindicant la independència del que alguns identifiquen com a Euskal-Herria? Paral·lelament, i connectat amb l'anterior, hem escoltat el terme "enaltiment del terrorisme" més que mai abans.

Martin Scheinin és el Relator Especial de l'Organització de Nacions Unides sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme. El desembre de 2008 publicava un informe molt dur amb la política aplicada a l'Estat espanyol en aquesta matèria: Llei de Partits, prolongació de penes, dispersió de presos...

Sobre el famós "enaltiment del terrorisme" diu dues coses importants:
  1. La vaguetat del terme "enaltiment" no s'ha d'utilitzar per a coartar la llibertat d'expressió.
  2. La punibilitat de la incitació al terrorisme ha de pressuposar la intenció d'incitar a la comissió d'un delicte de terrorisme i també l'existència d'un risc real (la cursiva és meua) de que, per efecte d'aquesta incitació, es cometa un delicte d'aquesta naturalesa.
Si no m'equivoque, un cartell com el que teniu a continuació podria entrar dins del que els Patxis Lopez consideren "simbologia etarra":


No entre ací a valorar la dispersió de presos aplicada als membres d'ETA. Sí em faré, tanmateix, una pregunta: opinar sobre la política penitenciària és enaltir el terrorisme? La pregunta és retòrica, òbviament. Més: prohibir aquesta "simbologia" no és atemptar contra la llibertat d'expressió?

Pel que fa a les famoses fotos de membres de la banda armada, ens pot agradar o no que a alguns llocs se'n pengen. No obstant, s'incita així, amb risc real, a la comissió d'un delicte de terrorisme? Per què l'Ertzaintza ha retirat fotos d'alguns locals i ara Rodolfo Ares simplement diu que no s'ha de consumir als establiments on n'hi haja penjades? És delicte o no és delicte tenir eixes fotos sense cap missatge escrit que les acompanye?

Fa unes setmanes, a una entrevista, un membre del Govern basc va dir que es pretenia dur a terme un "canvi sociològic" a Euskadi. Més enllà de reconèixer implícitament que l'Executiu actual no representa la societat basca, no ens va informar de com pretenien realitzar eixa transformació. Ara estem comprovant que un dels mètodes emprats per a produir l'esmentat canvi sociològic consisteix a coartar la llibertat d'expressió. Repartint hòsties, bàsicament.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A poc a poc aconseguiran la pax romana eliminant la disidència i fent que la colònia es veja com a natural. Ho han fet al llarg dels segles amb tota la península.
Uendo

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Bona entrada! Feia dies que volia publicar la mateixa reflexió. Gràcies, ara ja no em cal! ;-)

Anònim ha dit...

Els terroristes són els espanyols. És una guerra encoberta contra tots els que són, parlen o pensen diferent que ells, seguint amb la tradició de franco, hitler i mussolini, entre altres. Il·legalitzen i boicotegen les veus dissidents i dónen suport als seus terroristes (per exemple la propera manifestació *cacera* organitzada pels skinheads de la falange).

Els interrogatoris als que els espanyols fan als abertzales (o els que creuen que podrien ser-ho) són un repertori de tortures i agressions. Conec el cas concret d'un noi que va estudiar a la universitat a Barcelona amb un que al cap d'uns anys es va afiliar a ETA. S'havien intercanviat els números de telefon feia anys i no s'havien vist més. Aquest noi el van interrogar i després va haver d'anar a l'hospital a que li recomposéssin el fetge i els budells perquè li havien rebentat espontàniament a causa de les amables preguntes de la guàrdia civil.

Em moro de riure cada vegada que sento els espanyols parlar de terrorisme, quan són els primers que tenen les mans tacades de sang. Són uns cínics i uns hipòcrites fastigosos.

Vicent ha dit...

Uendo: Sí que em fa la impressió que s'ha intensificat el procés espanyolitzador des de fa dos o tres anys. El PSOE fa els seus càlculs electorals i sembla ser que li resulta rendible fugir de pactes amb partits nacionalistes: l'exemple de Navarra, on es va evitar un pacte amb NaBai; la nova línia a Galícia, després d'haver perdut les eleccions; i ara Euskadi. I això té conseqüències en el sentit de minar la cultura pròpia de diferents pobles que hi ha a l'Estat espanyol.

Joan: Gràcies a tu!

Anònim: No sé si terrorisme seria la paraula (més enllà dels extingits GAL). Sí que tenim, a canvi, un estat d'excepció al País Basc; atemptat permanent contra els drets humans amb l'excusa de la lluita contra ETA; tortura sistemàtica (denunciada any rere any per AI)... Tot això practicat amb total impunitat.