Ex-Avinguda del País Valencià a Torrent

Vaig comentar ací l'altre dia que l'Ajuntament de Torrent (PP) havia promogut un referèndum amb la intenció de canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià. A la consulta s'oferien nou opcions, entre elles l'actual, que no agrada gens al PP (ni al PSPV, pel que sembla, donat que habitualment els seus membres empren el terme "Comunidad/tat Valenciana" quan fan declaracions).

Ahir em vaig assabentar, a través de Racó Català, del resultat del referèndum.

• Sobre un cens de 56.745 possibles votants, 1.980 torrentins són els que han participat. Menys del 3,5%.

• L'opció actual, Avinguda del País Valencià, ha sigut la guanyadora (957 vots).

• Li han seguit les següents: Avinguda del Vedat (307), Avinguda del Regne de València (306) i Avinguda de Torrent (249).

• La resta de vots s'ha repartit entre altres opcions. No sorprèn que "Avinguda de la Comunitat Valenciana" no haja obtingut un bon resultat, atès que el nom oficial del nostre territori és més lleig que un pecat.

Es manté, per tant, el nom de l'Avinguda? Doncs no.

Sembla ser, segons l'alcaldessa María José Català (que, de moment, no vol canviar-se el cognom), que Avinguda del País Valencià havia de guanyar per majoria absoluta per a que es mantinguera com a denominació del carrer. La conclusió oficial és que les altres opcions, sumades, obtenen el 51,09% dels vots; per tant, el poble vol canviar el nom actual de l'Avinguda. La cosa és molt lògica; o no?

A setembre hi haurà una segona fase d'aquest procés on s'elegirà entre les tres opcions més votades, amb l'exclusió de l'actual denominació. Es preveu una altíssima participació, entre el -4% i el 4% del cens.

Bromes a banda, cal destacar la burla tramposa que suposa aquesta consulta, referèndum, enquesta o el que siga. Si volien fer un referèndum de veritat (aprovar o no una reforma), per què no han realitzat una pregunta a respondre amb sí o no? Per exemple: Estàs d'acord amb canviar el nom a l'actual Avinguda del País Valencià?

Amb la idea d'assegurar-se la victòria, han plantejat diverses opcions, com si d'unes eleccions es tractara. D'eixa manera, no era difícil que, sumant els vots de les altres denominacions, se n'aconseguiren més que els obtinguts per l'actual nom del carrer. Tot i així, la cosa ha estat molt igualada.

En qualsevol cas, parlar de percentatges amb una participació de menys del 3,5% és més que ridícul. El més trist de tot açò és el que ja vaig comentar a l'entrada del dilluns passat: en els últims vint anys, l'espanyolista denominació de Comunitat Valenciana ha arribat a tenir una alta acceptació popular; País Valencià, tanmateix, ha passat a ser vist com quelcom anacrònic i nacionalista radical, apartat de les converses del carrer.

L'esquerra institucional, al País Valencià, ha perdut ja fa temps els seus símbols. I els símbols són importants de cara a la mobilització popular, a la identificació amb unes reivindicacions. El PSPV és, cada vegada més, una fotocòpia del PPCV. Però açò ja és matèria per a una altra entrada al bloc.