dijous, 13 d’agost de 2009

Figues a l'agost

Bernat Capó (Benissa, 1928) és escriptor i periodista. Al llarg de la seua trajectòria, s'ha interessat per la cultura popular, tema que ha tractat en llibres narratius, Espigolant pel rostoll morisc (1980) o assagístics, Costumari valencià. Coses de poble (1992-94).

Aquesta última obra està formada per dos volums, on es recuperen móns del nostre entorn immediat. Alguns d'ells conviuen encara amb part del poble valencià; d'altres romanen en la memòria col·lectiva de la gent més major o estan a punt de passar a l'oblit.

Aprofitant que estem al mes d'agost ("Per l'agost, bull la mar i bull el most"), he extret, del primer d'eixos dos volums, el següent text:




Figues a l'agost

Això és una veritat inqüestionable. Entre les nombroses varietats de fruita que tenim al nostre abast durant el mes d'agost, ocupen un lloc principal les figues, les quals, per les seues especials característiques, han donat peu a tota una llarga sèrie de refranys que s'utilitzen cada dia i que ara coneixerem, en part.

Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. Posada la pedra bàsica del gran edifici dels aforismes al voltant de les figues, en farem ara un petit recull d'aquells que són emprats amb més freqüència per la nostra gent, per tots nosaltres.

Quan diem que això són figues d'un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l'interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment oportú per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s'han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d'algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l'índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l'amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire, cosa que podem veure molt sovint entre la xicalla que, fins i tot, fa la demostració dins l'aigua de la mar.

Acabarem aquest recull, nascut a la calor agostenca que enguany ha vingut amb més força que mai, amb un parell d'aforismes com poden ser, per exemple, fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d'aquell que fa becaines enmig d'una conversa.

El mes d'agost és, sens dubte, el mes de les figues i acabaré aquest article parlant d'una varietat que mereix una atenció especial. És el cas de la figuerassa, anomenada també figa de pala i figa de moro, sense raons clares que abonen aquesta darrera denominació, perquè les paleres vingueren d'Amèrica i no es comprèn l'adjudicació al món àrab d'una fruita que fou desconeguda per ells fins que les expedicions colombines tornaren de les terres descobertes. Per aquí tenim el costum de donar la paternitat de qualsevol cosa desconeguda als moros i aquest és el cas, encara que avui és ben cert que la palera està estesa pertot arreu de l'hàbitat moresc com a conseqüència lògica de la seua aclimatació, perquè el fruit necessita poca aigua i molta calor i a les terres nord-africanes i a les nostres sudenques manquem de la primera i ens en sobra de la segona.

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Molt entretingut i interessant :-)

Salutacions i bon estiu.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ai les figues, ai este estiu sense elles! Tinc molts records associats a figues, molts però que molts moments. M'auelo tenia figueres... em venen ara al cap figueres de la gota la mel... malalteta que em pose de pensar-ho! I que els porcs s'emborratxaven amb les figues, això m'ho contava m'auela...

Vicent ha dit...

La veritat és que jo no puc amb les figues. M'agrada el sabor, però eixos ossets que tenen...