Sovint els mitjans de comunicació ens conten les coses de manera descontextualitzada, ocultant-nos part de la informació: és allò de la mitja veritat; que, segons diuen, és pitjor que una mentida.Per exemple, l'assumpte dels "pirates" somalis. Quina imatge tenim d'aquestes persones? Gent molt roïna que no té una altra feina que segrestar vaixells i atemorir els seus tripulants. Quasi que podem veure'ls somrient malèvolament, amb les seues cues de dimoni, amenaçant la gent d'alguna embarcació amb la pitjor de les intencions.
L'altre dia, vaig presenciar com algú deia, amb molta vehemència, el següent: "Xe, si és que hauríem de fer com els francesos! Mira com, quan els van disparar, van eixir corrents. Ja veuràs com no els tornen a atacar!". Es referia a la notícia segons la qual un vaixell francés va respondre militarment un atac de "pirates" somalis.
Ens preguntem per què ataquen els anomenats "pirates"? Ens parlen els mitjans d'algun context relacionat amb eixa actuació que es repeteix una vegada i una altra?
A través del periòdic de contrainformació Diagonal m'he assabentat de l'existència del "Project Censored". Es tracta d'un programa acadèmic nascut fa més de 30 anys a la Universitat de Sonoma, al nord de San Francisco (EEUU), amb l'objectiu d'explicar als alumnes per què algunes notícies no ixen als informatius.
Mirant quines són, segons aquest projecte, les 25 notícies més censurades durant el que portem de 2009, he pogut llegir-ne la següent: "RESIDUS TÒXICS DARRERE L'ACCIÓ DELS 'PIRATES' SOMALIS".
Flotes de diversos països saquegen, des de fa díhuit anys, les fonts alimentàries del mar de Somàlia. És el que es coneix com Pesca Il·legal No Declarada i No Reglamentada (IUU, segons les sigles en anglés). S'estima que, cada any, els vaixells arrasen amb 450 milions de dòlars en mariscos i peixos de les aigües somalis.
A més a més, les embarcacions descarreguen allí residus tòxics, utilitzant Somàlia com a abocador. Desferres radioactives d'urani, metalls pesats com cadmi i mercuri, substàncies químiques, fem d'hospitals... són alguns dels regalets que els nostres vaixells deixen als somalis.
No justificaré les accions dels anomenats "pirates", on es prenen ostatges, però trobe que cal conèixer aquesta altra cara de la notícia. Al cap i a la fi, estem parlant d'una actuació de defensa de les aigües territorials de Somàlia.
Sugule Ali és una persona etiquetada pels nostres mitjans de comunicació com a "pirata". Escoltem-lo: "No ens considerem bandits del mar. Pensem que els bandits del mar són aquells que pesquen il·legalment i descarreguen fem; portem armes, però sols als nostres mars".
Recorde un professor molt crític que vaig tenir a Magisteri. Ell ens recomanava que, davant allò que ens conten els mitjans de comunicació, mantinguérem sempre d'entrada una actitud amb un mínim d'escepticisme.
7 comentaris:
Sort que algú té seny i ho explica...jo, que me'n vaig assabentar fa un parell de mesos, vaig quedar astorada, i sí que és cert que l'arrel del conflicte ve de l'abús postcolonial, gràcies per publicar-ho!
Una veritat a mitges és molt pitjor que una mentida, ja ho has dit bé... Deuen haver tantes coses amagades darrera les notícies... però bueno, tú ja ens has mostrat algunes...
Espero tenir més temps perquè estic últimament molt molt desconnectada!!!
Salut!!!
zel: Gràcies pel comentari. Trobe que és important que es conega una mica el context d'aquestes notícies. I aquest sa escepticisme, que ens impulsa a informar-nos millor, l'hem d'aplicar a totes les notícies que ens arriben...
Eva: M'alegre si l'entrada t'ha sigut d'utilitat per a conèixer un poc millor aquesta realitat.
Ei bones, passe per ací per a recomanar-te l'article que ha penjat l'amic Javier a Cositas de la vida: http://www.cositasdelavida.info/?p=3503
És molt interessant.
Una abraçada!
Gràcies, Aurora, per la recomanació! El vaig llegir a l'edició de paper de Público, el dissabte si no m'enganye.
Molt interessant l'enfocament, efectivament: la idea que, a la fi, estem assistint a un enfrontament on les víctimes directes a les dues parts són treballadors.
T'ho agraïsc de totes maneres, benvinguda al bloc.
En realitat l'escepticisme és una bona i sana manera de mirar el món. Ser escèptica i reivindicar el dret a canviar d'opinió. Això m'ensenyà un bon amic.
Per cert no sé perquè se m'havia despistat el teu blog. Ara mateix t'afegesc als meus.
Efectivament, l'escepticisme és un bon filtre a l'hora d'engolir-nos les notícies. Si, a més, apliquem el sentit comú i una ració de contrainformació, potser ens apropem més a veure la realitat.
Gràcies per enllaçar-me.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada