Poe i els mitjans de comunicació

No hauríem d'oblidar que, en general, l'objecte dels nostres diaris és més aviat crear una sensació, fer-se l'eixerit, que no pas afavorir la causa de la veritat. Aquest darrer fi no és perseguit sinó quan sembla coincidir amb el primer. El full que simplement s'avé amb l'opinió ordinària (per ben fonamentada que sigui aquesta opinió) no es guanya cap crèdit entre la turba. La massa del poble considera profund només aquell que insinua contradiccions punyents de la idea general. En el raciocini, no pas menys que en literatura, és l'epigrama el gènere més immediatament i més universalment apreciat. En tots dos casos, és el gènere més baix segons l'ordre del mèrit.


Aquest text pertany al relat El misteri de Maria Rogêt d'Edgar Allan Poe, traduït al català per Carles Riba. La reflexió sobre els "diaris", feta pel Cavaller C. Auguste Dupin, cal situar-la en el context de Nova York cap a 1842-43. No obstant, la idea expressada és perfectament aplicable al paper que juguen els mitjans de comunicació als nostres dies. L'objectiu d'aquests continua sent, en general, "crear una sensació" més que apropar-se a la veritat; el mateix ocorre amb els missatges dels partits polítics. Front això, l'antídot de l'anàlisi lúcida del genial escriptor estatunidenc.




PS: Podeu llegir el famós poema de Poe, The Raven (El Corb), molt ben traduït al català pel mallorquí Miquel Forteza, en aquesta entrada de L'aixeta.