Estant al carrer Sant Joaquim de Xàtiva, em va fer la impressió de ser observat des d'algun punt situat molt amunt. Al mateix temps, sentia que tot el que m'envoltava experimentava una transformació estranya.
Alcí el cap i viu la cara d'un xiquet gegant que somreia. Al moment vaig ser conscient que jo m'havia convertit en una figura d'un joc de construcció, amb les seues casetes i altres accessoris.
La fotografia ha estat realitzada pel meu germà Alfredo García.
3 comentaris:
Home, jo ja sabia qu'en ai-Xàtiva n'hi ha molt de ninot, perô açò...!
que xula la foto i el text!
TdH: Molt bo!! Geni i figura!
Te la mà Maria: Gràcies. Ens seguim visitant.
glamboy: Xe, feia temps que no et veia per ací. Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada