Ho deia l'altre dia Juan Enrique Tur, del bloc Testigo Accidental. El problema -un dels problemes- de Camps és que, ara mateix, les coses que li ocorren són notícia a nivell estatal. I això fa que, ací al País Valencià, els consumidors d'informatius tinguen altres versions dels fets, a més de la de Canal 9.
A açò li hem d'afegir que, darrerament, el President és protagonista a les notícies per raons més o menys extravagants. Si ahir apareixia conduint un Ferrari amb Fernando Alonso -se suposa que eixa foto li beneficia, però no ho tinc clar-, hui la cosa ha sigut més espectacular encara. Les càmeres han gravat com, aquest matí, ha volgut encarar-se al carrer amb un jove que li ha dit de tot: lladre, corrupte i desgraciat, entre altres coses. "Per què em dius això?", preguntava/responia Camps, caminant en direcció al xic, mentre aquest anava allunyant-se.
El President està agafant fama d'estar un poc tocat de l'ala, de místic aïllat de la realitat. Potser té motius sobrats per a trobar-se en un estat un tant estrany.
9 comentaris:
El teu amic de Testigo accidental és un derechongo. M'ha censurat un comentari. Mira a vore amb qui t'ajuntes listo!
ah, sí, et preguntaràs que li havia dit, no?
Li he dit que es clavara la Nación i la Comunitat pel cul! no sé jo perquè no li ha fet risa : )
Ah, i també li he dit que d'ecologista no té res. Els socialistes són el pitjor!
Anònim, no tens ni punyetera idea.
Juan Enrique Tur, de Testigo Accidental, no és amic meu. No el conec personalment.
Tinc el seu bloc enllaçat perquè em sembla bastant interessant, encara que no comparteixca tot el que diu (com ocorre amb molta altra gent, vaja).
Per altra banda, comprenc que censure un comentari-insult que, a més, no presenta arguments. Per què no li planteges les teues discrepàncies amb ell de manera argumentada?
Tens raó, però, de tota manera, algú li ha de dir de tant en tant a Aurora i als socialistes les coses clares.
Anònim, no vull fotre-li al company Vicent el seu blog amb disputes tontes amb un troll, així que sols ho diré una vegada. No sé qui eres i per què t'amagues sota l'anonimat amb la intenció de provocar per provocar i criticar per criticar. Que em vols dir les coses clares? Jo encantada. La gent com tu no em fa cap por, ans al contrari. Dis-me qui eres i parlem personalment quan vullgues.
Vicent, perdona. Ho sent molt. No seguiré amb discussions estèrils en el teu blog mai més. No m'agrada entrar en provocacions, però de vegades, i segons el dia, una no es pot callar. Espere que no m'ho tingues en compte! :)
I de què vols que parlem? de que Gilles Deleuze i la postmodernitat són necessaris però insuficients? De que alguns sou com xiquets agafant-vos al vostre consol petit-burgés com a una piruleta? Esteu en la parra!
A banda d'això no puc revelar-vos la meua identitat. He fet la prova que explica Vicent en el seu següent post i ha resultat que tinc el telèfon punxat! només faltaria que anara donant el meu nom per internet...
Aurora, pots estar tranquil·la, que no m'ha molestat la teua rèplica.
Potser es tracte d'una provocació gratuïta o -qui sap- d'una confusió de l'anònim que va despistat i no et té massa ubicada.
Publica un comentari a l'entrada