divendres, 26 de juny de 2009

Lliçons d'ètica

Aquests darrers dies, el bloc format per PP, PSOE i mitjans de comunicació espanyols ens ha volgut donar lliçons d'ètica en relació a les coses que ocorren al País Basc.

El dramaturg Alfonso Sastre va escriure un article on donava la seua visió de l'anomenat "conflicte".

Això va ser suficient per a que la maquinària del pensament únic espanyol començara el seu bombardeig, dient-nos que aquesta persona és perversa, antidemocràtica, terrorista i altres barbaritats. Fins i tot, un tal José Antonio Pastor (PSE) va dir que Alfonso Sastre, amb eixe text, quedava "inhabilitat com a persona" (no sé molt bé en què pot consistir això: passaria a ser un gos?).

Es van agafar a unes línies de l'article on Sastre fa un pronòstic: si el PSOE segueix afrontant l'assumpte d'ETA sense veure que es tracta d'un conflicte polític, hi haurà més dolor en compte de pau.

U pot estar d'acord o no amb eixa idea. Però dir que això és una amenaça és mentir deliberadament, manipular l'opinió pública. A més a més, que jo sàpiga, una amenaça la pot fer aquella persona que es troba en condicions d'amenaçar. Ha empunyat Sastre alguna pistola recentment? Té antecedents com assassí?

Bé. Doncs els mateixos PP i PSOE, que impartien classes de moral, s'han unit a CiU i PNB per a limitar la jurisdicció universal. Els quatre partits van votar ahir al Congrés una reforma legal que farà que, des de l'Estat Espanyol, no es puguen jutjar crims comesos a altres països. Sols es podrà fer en dos casos: quan hi haja víctimes espanyoles i quan els responsables del delicte es troben al Regne d'Espanya.

Podem traduir això a un llenguatge més clar. Es tracta, en suma, que Israel -per exemple- puga seguir assassinant xiquets i famílies palestines senceres amb total impunitat.

Sembla que la cosa es va començar a moure quan, fa uns mesos, es van reunir Tzipi Livni -ministra d'Afers Exteriors d'Israel- i Moratinos. La primera li va transmetre al ministre espanyol el malestar del seu govern pel fet que, des de l'Audiència Nacional, s'estiguera investigant una querella contra un ex-ministre de Defensa i alts càrrecs d'Israel, per l'assassinat de catorze civils palestins l'any 2002.

La diputada del PP Dolors Montserrat, emprant un llenguatge eufemístic, ha dit que açò s'havia de fer perquè "s'estaven generant conflictes diplomàtics". Els eufemismes em fan fàstic quan, com en aquest cas, tracten d'amagar la immoralitat més brutal: No molestem els genocides perquè així contribuïm a no embrutar la imatge -exterior i interior- d'Israel. Això es diu complicitat.

Fa uns dies, zel -des del seu bloc Ara mateix- es feia ressò de la denúncia de Defensa Internacional dels Xiquets (DCI), segons la qual soldats israelians torturen salvatgement xiquets palestins. Aquests són els amics de PSOE, PP, CiU i PNB.

Però tot açò no ha de ser molt important. Ací, l'ètica dels grans partits i dels mitjans de comunicació indica que s'ha d'actuar contra Alfonso Sastre. Un home molt perillós. Des que vaig llegir el seu article, no camine tranquil pel carrer.

2 comentaris:

Paco ha dit...

Tot i ser els dos de Xàtiva, ara mateix no se qui ets, però moltes gràcies per afegir-me al teu blog, l'Aixeta ja està entre els recomanables de Sóc el que veus.

forta abraçada i ens trobem pel poble.

Salut.

Vicent ha dit...

Potser ens coneguem de vista, no ho sé. La veritat és que els últims anys passe la major part del temps fora de Xàtiva, llevat de quan és estiu.

Una abraçada, Paco.