dijous, 25 de juny del 2009

Vist per a sentència: valencià i català

Com ja vaig escriure ací fa cosa d'un mes, el Govern valencià va publicar el 15 de maig al DOCV les ordres de convocatòria d'oposicions per a professorat de diferents cosos, i en elles no es tenia en compte la titulació de Filologia Catalana per a l'exempció de la prova de coneixements de valencià. Açò ho feia Conselleria, a través de l'incomparable Font de Mora, després de quinze (!) sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià en què s'obligava l'Administració a afegir aquesta titulació.

Bé, doncs ja no podem dir que són quinze les sentències. Ara en són setze. Ahir hi va haver una de nova, del TSJ valencià també, en la mateixa direcció.

La sentència destaca "la manifesta temeritat en reiterar, incomprensiblement, l'omissió qüestionada sense respecte a les decisions jurídiques fermes, anteriors i conegudes, i faltar reiteradament a l'obligació de respectar i complir les sentències fermes".

Diuen que Font de Mora esperava un resultat diferent, que pensava que l'èxit del PP al País Valencià en les eleccions europees havia de fer que el TSJCV no els duguera la contra. Sembla ser que l'home, al conèixer la sentència, es va quedar així:


"Xe, no m'esperava jo açò, collons". Aquestes van ser les paraules de Font de Mora, pronunciades entre dents en el moment que recull la foto.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Realment és vergonyós tot el tema... un ciutadà de a peu sinó compleix amb una sentència li foten una bona sotragada però aquesta gentola no compleix setze i ací no passa res !!

però és que, a més, tot és surrealista... els tribunals dicten una cosa i després el Govern Central va i contracta traductors diferenciats pel Senado de català i valencià !!

elisabet ha dit...

aix, socors, tu ho has dit Carquinyol: surrealista. A mi, totes aquestes coses, em fan sentir tanta impotència que m'entren ganes de plorar molt, com els nens petits...

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol i elisabet: Heu dit la paraula que millor defineix tot açò: surrealisme.

Però tot es fa amb una intenció.

Imagine que es tracta d'evitar l'afluència de professorat català al País Valencià. Això podria ajudar a constatar l'evidència, a que els catalans foren menys dimonis.

I ja sabem que eixe surrealisme, junt amb altres deliris, suposa rèdits electorals per al PP.

Que es contribueix a destruir una llengua? Que es crea odi? Dóna igual. És política!