dimarts, 23 de juny de 2009

Atenció: Alfonso Sastre ens amenaça!

Dirigents de PP i PSOE, en sintonia total de nou, tornen a demanar la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista. Aprofitant el clima d'indignació generat després de l'últim atemptat d'ETA, es llancen en tromba; el seu "argument" és un article d'Alfonso Sastre on, suposadament, hi ha amenaces.

La política d'excepció aplicada per l'Estat espanyol al País Basc fa que ens hagem acostumat a veure com a normals determinades coses, més pròpies de l'absurd. Si algú pensa que Alfonso Sastre ha comès un delicte d'amenaces a un article, el normal seria actuar contra ell judicialment. Però no: directament demanen la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista, candidatura que es va presentar a les eleccions europees amb el conegut dramaturg com a cap de llista.

José Antonio Pastor, president del PSE a Biscaia: "Alfonso Sastre està absolutament inhabilitat com a demòcrata, com a ciutadà i com a persona". Com a persona!

Antonio Basagoiti, president del PP de la Comunitat Autònoma Basca: "En aquests moments, ETA està disfressada de dramaturg, està disfressada de Sastre". Això no és difamació?

També altres polítics del PPPSOE han dit la seua en la mateixa línia: Leire Pajín, Soraya Sáenz de Santamaría...

Algú d'ells s'haurà llegit l'article?

Jo el vaig llegir ahir i, en un primer moment, vaig pensar que m'havia equivocat de text. "Aquest no serà el de la polèmica", vaig pensar. Doncs no: eixe era el famós article d'Alfonso Sastre que, segons el partit PPPSOE, justifica la il·legalització d'II.

Trobe que el millor que u pot fer, si vol opinar sobre açò, és anar a la font. Així que ací teniu el text del dramaturg:


La prosa y la política (Alfonso Sastre, 21-06-2009)

Una entradilla de urgencia. Apenas terminado este artículo, se ha producido el último atentado -esta vez mortal- de ETA y las respuestas rituales del PSOE y el PP. Todo ello parece cerrar una vez más un círculo vicioso y acreditar que la paz en este país es definitivamente imposible. En tal situación, angustiosa sin duda, yo no puedo por menos de mantener tozudamente mi esperanza y deseo remitir a las ideas que expuse en mis cinco artículos, en este mismo periódico (del 23 de septiembre al 18 de octubre de 2008), bajo el lema «Si quieres la paz, prepara la paz».

En esta situación, considero así mismo revalidado el pensar expuesto en el artículo escrito hoy como los grandes temores en él expresados. En tales circunstancias, todo parece más fuerte -y hasta arrollador- que el pensamiento, pero las ideas claras también tienen su propia fuerza. Es en esta convicción en la que yo deposito mi esperanza.

Llegiu la resta de l'article ací.


Per cert. Jo vaig votar Iniciativa Internacionalista, i ho vaig fer públic ací al bloc abans de les eleccions. Si il·legalitzen la candidatura, hauran de tancar L'aixeta per incitar al terrorisme o alguna cosa semblant?



-----------------------------


Afegitó

He escoltat a Juan Ramón Lucas, presentador del magazine matinal de RNE.

Hi ha assumptes en què els mitjans de comunicació d'àmbit estatal no tracten de mostrar una mínima imparcialitat; no dissimulen la seua posició, la seua manipulació. Temes en què s'imposa el pensament únic espanyol sense fisures, representat per PP-PSOE. Un d'ells és la situació a Iran; un altre és Euskadi, amb l'actual intensa criminalització del nacionalisme basc.

Juan Ramón Lucas ha dit, des de la ràdio pública estatal, que Iniciativa Internacionalista "mama del pit d'ETA". I s'ha quedat tan ample. Tot val: la mentida, la manipulació, la criminalització permanent... Ni objectivitat ni respecte a la llibertat d'expressió.

10 comentaris:

dadaista ha dit...

Estimat Vicent:

Dir-te que tens una visió molt partidista d'un assumpte que per tu queda lluny.

Però, no crec que el teu blog inciti a la violència per recolzar a iniciativa internacionalista...No crec tampoc que no recolzis directament la violència ni el terrorisme, ni sentiràs retrets per la meva part perquè cremis en la foguera una imatge del que puguis arribar a odiar...

Vas donar resposta al meu missatge...t'he respost al mateix lloc, però el que encara no he escoltat és una condemna de la crema a Terrasa.

Això és terrorisme, i el silenci còmplice.

Rep una cordial salutació.

Francesc Mompó ha dit...

Aquests espanyols tenen la pell molt fina segons per a quines coses. Jo també vaig votar II.
Sóc culpable de no permetre que la meva cultura muira? Els problemes de consciència els havien de tenir aquells que disolen cultures en favor del seu nazionalisme únic, gran i "libre".

Vicent ha dit...

dadaista:

En primer lloc, valore que escrigues en català, ja que em fa l'efecte que no és la teua llengua materna.

Evidentment, tinc una visió partidista perquè prenc partit. L'assumpte queda lluny, però aquests fets en concret estan al meu abast i crec que puc opinar-hi.

Hi ha un text d'Alfonso Sastre. Hi ha una actitud de PP i PSOE davant eixe text. Hi ha una Llei de Partits què pot ser valorada sense viure al País Basc: és una llei ambigua feta expressament per il·legalitzar els partits de l'esquerra abertzale, per coartar la llibertat d'expressió.

Dius: "No crec tampoc que no recolzis directament la violència ni el terrorisme". Imagine que no volies dir el que dius. La doble negació es tradueix així: "Crec que recolzes la violència i el terrorisme". Supose que ha sigut cosa de la redacció ràpida...

No em sembla bé moralment el que es va fer a Terrassa perquè hi havia gent, i podria haver passat alguna cosa greu.

Ara. No tota la violència és terrorisme. El terrorisme significa usar la violència de forma sistemàtica i sovint indiscriminada en una lluita social i política. Pense que el de Terrassa no és terrorisme.

Tampoc crec que siga un fet que s'haja silenciat. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació.

Hi ha fets més silenciats tot i ser més greus. Qui s'ha assabentat que hui EEUU ha assassinat més de 65 civils a Pakistan? http://www.publico.es/internacional/234352/muertos/pakistan/ataques/misiles/eeuu
I això ens quedarà lluny. Però l'Estat al qual pertanyem -uns amb més vocació que altres- forma part de l'OTAN.

Salutacions.


Francesc:

L'altre dia, deia Joseba Arregi que això de pretendre que dos idiomes tinguen la mateixa salut a un territori és impossible. Va ser un acte d'honestedat, per fi. Li va faltar seguir l'argumentació: per tant, l'espanyol ha de ser superior; per tant, això suposa una extinció del basc més o menys lenta; per tant, em dóna igual destruir eixa cultura; per tant...

Francesc Mompó ha dit...

Seguint la seva lògica, si pel que diu Sastre s'haguera d'il·legalitzar II, què s'hauria de fer quan el subnormal de Rus va dir que cal rematar el professors que diuen aleshores? Il·legalitzar el PP seria la cosa més lògica perquè ell és el president al PV, no? O tota la dipu... o l'ajuntament de Xàtiva...
PS amb aquesta gent la lògica és una cosa il·lògica.
Bona nit per a la meva terra.

dadaista ha dit...

ens molta raó, Vicent...en gairebé tot. La llei de partits podrà ser millor o pitjor, però permet-me dir-te que no es per il·legalitzar l'esquerra nacionalista vasca...una prova d'això és Aralar...Et convido que descobreixis, si no ho has fet ja, a Patxi Zabaleta.

Saps el que és el MNLV? Em vols dir que després de la il·legalització de D3M, a la serp no li torna a sortir cap altre cap?

Quant a l'exterior, et diré que crec que el millor seria tenir la nostra pròpia casa arreglada abans de posar-nos a arreglar altres països encara que no et negaré que vivim des de fa més d'un segle en un món globalitzat. Així, les coses a Pakistan acaban afectant-nos...

El Binomi nuclear Índia-Pakistan és esgarrifós...la solució la desconec encara que estic convençut que una solució real i definitiva no passa per la violència.

Espero que s'obtingui alguna bona idea en la institució per la pau mundial que tindrà la seva seu al castell de Montjüic ...ho tindran difícil.

Vicent ha dit...

dadaista:

La Llei de Partits és un atemptat a la llibertat d'expressió, a més d'un homenatge a l'absurd.

A mi em pot agradar més o menys que Batasuna, o qui siga, no condemne els atemptats d'ETA. Em pot molestar -o no- que Democracia Nacional o España 2000 no condemnen els assassinats xenòfobs. Em pot resultar simpàtic o antipàtic que PP i PSOE no condemnen el genocidi sistemàtic practicat per Israel sobre Palestina.

El que no puc fer -segons el meu punt de vista- és prohibir que algú s'expresse en un sentit o en un altre. Tampoc em veig amb dret d'exigir a ningú que condemne (això de "condemnar" és una fórmula curiosa, però ja ho tractarem un altre dia) el que jo vull que condemne.

Miguel Ángel Rodríguez, ex-portaveu del Govern d'Aznar, era i és una persona amb qui no compartisc res, pràcticament. Però una vegada -abans de la nova filosofia repressora de la Llei de Partits- va dir una cosa sensata: "Les paraules no maten".

Els que defensem la llibertat d'expressió la defensem sempre. La d'aquells que expressen opinions racistes i la de qui defensa la igualtat.

Si la cosa va més enllà de prohibir, i el que fem és exigir un pronunciament, entrem en un terreny delirant. A més que la llista de coses a condemnar és quasi infinita, el criteri segons el qual u condemna una cosa o una altra és subjectiu. I en una democràcia real no s'hauria d'imposar cap criteri.

El que es fa amb la Llei de Partits és il·legalitzar idees.

Una altra cosa és si una persona fa unes declaracions en què amenaça algú. El codi penal ja preveu aquests tipus de delictes.

Però és que en eixos casos, s'hauria d'actuar contra una persona concreta. I no il·legalitzar un partit.

El deliri és més gran quan ens trobem amb un partit on ningú està acusat de res, però és il·legalitzat per aquesta "democràcia".

I l'absurd és ja total quan la suposada amenaça no és tal. Com és el cas del text de Sastre.


Sobre l'assumpte internacional no parlaré perquè crec que m'he enrotllat molt ja...


Salutacions.





Francesc:

Si tractem d'analitzar tot això des de la lògica, ens podem tornar bojos...


Salut!

dadaista ha dit...

És cert que les paraules no maten, Vicent, però saps bé que poden arribar a fer mal...

És cert que la pell dels espanyols es torna més sensible després de l'assassinat d'un de nosaltres, tan cert com que se'ns pugui arribar a endurir el cor...

Sastre, en el que segons el meu parer poden resultar ambigües paraules, només llença més llenya a un foc inútil...ho he rellegit i he descobert una cosa que m'agrada i és que és bona idea millorar la prosa.

Si arriba el dia en què es pot arribar a escoltar el silenci,,,si arriba el dia en el que els éssers humans ens qualifiquem tal qual som,,,si arriba el dia en què víctimes de temps passats puguin arribar a soterrar la paraula "fascista"...llavors jo potser pugui alliberar-me dels meus fantasmes i votar aquesta altra esquerra abertzale.

Desitjo que pugui arribar el dia en què entrem a debatre el concepte de condemna...

Mai no sentiràs de mi una exigència...

Mentrestant,

rep una cordial salutació.

Vicent ha dit...

dadaista:

No sóc partidari de prohibir les paraules, com ja he explicat.

Em permet -potser és aventurat per la meua mart- dir que si hagueres llegit el text de Sastre sense que els mitjans hagueren dit res sobre el mateix, no hauries trobat res "ambigu".

La part de la polèmica del seu article és un pronòstic que ell fa: pensa que, sense negociació amb ETA, hi haurà més sofriment.

Confondre un pronòstic amb una amenaça, com ha fet el bloc PP-PSOE-mitjans, és malintencionat. A més, se suposa que qui amenaça és perquè té la possibilitat de fer-ho. Que jo sàpiga, Sastre no és sospitós de poder arribar a matar ningú, ni compta amb precedents en aquest sentit.

Però és que, a més d'això, la tesi de Sastre és compartida per la majoria dels analistes en privat. Tots saben que una banda armada com ETA no té un final definitiu, si no hi ha negociació. Podrà estar molt debilitada, però sempre amb l'amenaça de poder actuar. Em referisc a la negociació sobre la forma en què ETA s'ha de dissoldre, que és el que ha intentat en diverses ocasions l'Estat Espanyol.

Tu no fas exigències. És clar que em referisc a l'Estat.


Salutacions.

dadaista ha dit...

Per a evitar confusions a ningú, et diré que per a mi, Sastre no amenaça en el seu escrit...Ho pot escriure mil vegades més...però lamento dir-te que l'estil que emprea no és directe...aquest tal vegada sigui el motiu que pugui provocar incomprensió o reaccions malintencionades...i més després de la mort d'una persona.

El llenguatge dels polítics amb freqüència es caracteritza per ser indirecte, el no anomenar a les coses pel que són, acudint a metàfores entre unes altres,...és nefast i és usat d'igual forma tant per Itugaiz o Sastre com per Tardá...

Encara que dubto que s'arribi a cap tribunal, confio que puguis esperar que la justícia no li condemni per aquest escrit.

Vicent ha dit...

dadaista:

Crec que han quedat clares les posicions teues i meues.

M'alegra la teua visita al bloc i el fet que deixes comentaris discrepants. Trobe que és molt sa el debat d'idees: u s'obliga a, mitjançant arguments, defensar les seues posicions; a repensar, per tant.

Això pot tenir dues conseqüències interessants: a) es reafirmen les pròpies posicions amb més força intel·lectual, després d'haver-se vist confrontades; b) es qüestionen les idees que es tenen, obrint-se a incloure nous elements a l'hora de posicionar-se sobre l'assumpte tractat.

Pot ocòrrer també que hom no vullga escoltar nous arguments i prefereixca quedar-se amb la idea que ja tenia -tot i que la seua ment li estiga dient que no ho té tan clar- com un dogma.

En qualsevol cas, si hi ha allò que diuen "fair play", mai no s'arriba a una situació pitjor a la d'abans del debat.

T'agraïsc de nou el fet que t'expresses en català.


Salutacions