Una batalla guanyada

La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar l'ordre de Conselleria que obligava a impartir Educació per a la Ciutadania en anglés. És una bona notícia.

Situem els fets:

L'assignatura d'EpC va ser motiu de polèmica política entre PSOE i PP a nivell estatal. Bàsicament, degut a que l'homosexualitat anava a ser tractada amb normalitat en alguns dels llibres que s'havien d'utilitzar (no en tots: a cada centre -concessió a l'Església- se li permetia certa flexibilitat en els continguts).

L'estratègia del PP va consistir a boicotejar l'assignatura a les autonomies on manava. En algunes es va promoure l'objecció; al País Valencià van optar pel surrealisme: impartir EpC en anglés, amb dos professors per aula: un havia de parlar en valencià o en castellà, i l'altre "traduir" a l'anglés el que els alumnes ja havien entès.

Després, per a justificar aquest absurd, el Govern valencià va improvisar un argument: això formava part d'un enfocament plurilingüe. I, evidentment, no era -no és- cert. És inclús cínic, atès que hi ha moltes línies demandades en valencià que no s'hi estan ofertant. Però a ells els dóna igual. La política és l'art de la comunicació, de manipular: publicitat d'ensenyament plurinlingüe, declaracions de Font de Mora defensant una educació suposadament innovadora... La realitat és ben diferent: tenim un ensenyament públic precari; amb barracons, falta de personal, de material; un ensenyament on el valencià es margina, sense xarxa pública per a xiquets de 0 a 3 anys ni agilitat en les substitucions de professorat.

El curs passat, el disbarat d'impartir EpC en anglés va desencadenar les protestes massives de la comunitat educativa. Esclatava un malestar acumulat al llarg de molts anys per la dolenta situació en què es troba l'ensenyament al País Valencià. L'ocurrència de Font de Mora en relació a Ciutadania va ser el detonant de la mobilització.

Finalitzant l'any escolar 2008-o9, Conselleria ens soprenia anunciant que el següent curs tornarien amb l'assumpte d'impartir EpC en anglés. A mi, almenys, em va sorprendre, veient el rebuig que havia generat l'intent d'aplicar aquesta absurda mesura.

La Plataforma per l'Ensenyament Públic va jugar un paper molt important el curs passat. Aglutinant a sindicats, associacions de mares i pares i a diversos col·lectius més, va possibilitar que la mobilització per un sistema públic de qualitat fóra un èxit. Les manifestacions que es van viure, així com la vaga del 28 d'abril, foren històriques (al País Valencià no és habitual que el poble es mobilitze així).

La sentència del TSJ valencià no hauria de posar punt i final al conflicte. El d'EpC era un dels tretze punts que la Plataforma reivindicava. Aquesta, davant l'immobilisme de Conselleria, va encarar la lluita -amb bon criteri- com a un enfrontament a llarg termini. És per això que, entre els actes a realitzar anunciats a un comunicat el 4 de maig, es trobava la lectura d'un document el primer dia del curs 2009-10.

Això serà -atenció, mares i pares- el dia 8 de setembre a Primària; a Secundària el 15.

Tenim una batalla guanyada. Amb eixes mateixes paraules ho ha expressat Font de Mora; em vaig quedar bocavadat a l'escoltar-lo per la ràdio l'altre dia! Això ens ha de donar ànims per a seguir exigint un ensenyament públic digne. Els diners amb què es dissenya són nostres, no ho oblidem.