"Halouei" i Tots Sants

"Què has preparat per a Halloween?", em pregunta una mestra, companya de la feina. Es refereix a l'àmbit professional, no a la meua vida privada. "No res", li dic.

Reconec i assumisc la influència d'altres cultures en la nostra, inevitable en un món on la informació viatjava a gran velocitat i actualment és compartida a l'instant. M'agrada el rock, per exemple.

Tanmateix, amb el Halloween -o el "Halouei", com diu una amiga- no puc. Sóc conscient que s'ha instal·lat amb èxit a la nostra societat (a la mateixa escola pública els xiquets preparen treballs amb dibuixos de carabasses i coses així), però hi ha dues raons per les quals m'hi opose, almenys a dia de hui.

En primer lloc, aquesta celebració desplaça a Tots Sants en l'imaginari col·lectiu. Festa, aquesta segona, que ha estat unida a la nostra cultura popular, la qual ens dóna entitat com a poble.

A més d'això, el Halouei (definitivament, em quede amb aquest mot, que és més divertit) em produeix un altre rebuig més inconscient que atribuïsc al fet que s'ha propagat a través de pel·lícules estatunidenques molt coentes.

Acabe aquesta entrada amb un fragment d'un text del Costumari valencià 1 de Bernat Capó, dels quals ja us en vaig parlar -del llibre i de l'autor- el passat mes d'agost.



Som al dia primer del mes de novembre, la festa de tots els sants. Tres paraules que la gent ha reduït, anomenant la jornada festiva com a Tots Sants. El costum, en aquest dia, és anar fins al cementeri a portar-hi les flors, d'homenatge i record, a les persones benvolgudes que ja no estan entre nosaltres. És també una bona ocasió per trobar-se amb amics i coneguts i, possiblement, amb familiars que durant molt de temps no hem vist. El cementeri és, doncs, punt de trobada i potser de recuperació de velles amistats oblidades, o si més no descurades.

Abans, quan la climatologia tenia formalitat i cadascuna de les quatre estacions complia amb la seua comesa, en arribar Tots Sants el fred traspuntava i la gent feia el canvi, passant de la roba encara una mica entre primaveral i estiuenca a la pròpia de temps hivernal. El nostre refranyer arreplega aquesta circumstància: Per Tots Sants, guarda el ventall i trau els guants. (...).

Tots Sants és el punt d'eixida de bona part de les labors camperoles. Una vegada més ens servim dels refranys que, com són pous d'experiència, ens parlen d'allò que ha estat comprovat i afermat al llarg dels anys. Així, per exemple, n'hi ha un que diu: Per Tots Sants, sembra a dues mans. És, doncs, l'hora de sembrar, com ho confirma aquest altre: Per novembre, qui tinga que sembre. (...).