Tanmateix, el fet que la resposta de la comunitat educativa va estar un èxit no és suficient. A més d'això, cal saber valorar eixe èxit. Crec que no tot el món està sent conscient de la importància de tota aquesta mobilització. Milers de persones van eixir al carrer, i van secundar la vaga, per tal d'exigir un ensenyament públic de qualitat, per a reclamar la dignitat d'un dels pilars bàsics de l'estat de benestar. Aquest tipus de protestes és més freqüent a França: la gent es manifesta al carrer quan els governants volen reduir algun servei públic, algun dret.
S'ha aconseguit crear la tensió necessària per a seguir lluitant. I no tracte d'emprar un vocabulari gratuïtament combatiu quan faig servir la paraula "lluita". Estem assistint a un conflicte: per una banda, la comunitat educativa reclama millores a l'ensenyament; per altra, el Govern valencià no vol canviar res, i intenta transmetre la imatge de que les coses van molt bé (això és part de la seua estratègia en aquest assumpte).
Ahir, la Plataforma per l'Ensenyament Públic va emetre un comunicat. Un nou moviment per a continuar lluitant per l'ensenyament públic. A l'escrit s'exigeix que s'arxiven els expedients oberts als directors de Monfort del Cid i Enguera, demanant la fi de les accions intimidatòries de Conselleria. A més, s'ha elaborat el següent calendari de mobilitzacions:
- Concentracions en comarques i Alacant, Castelló i València a finals de maig.
- Festa reivindicativa dissabte 13 de juny a València i reunió de les Plataformes per l'Ensenyament Públic.
- Lectura en els centres del document de la Plataforma l'últim dia de curs i en la inauguració del curs que ve.
Trobe que el Govern de Camps té ara mateix més d'un problema. Aquest, el de les protestes a l'ensenyament, és un dels més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada