dimarts, 22 de desembre de 2009

Al voltant del discurs del Rei

Ahir ens contava la premsa que la Casa Reial havia demanat a RTVE una modernització per al missatge televisiu del Cap de l'Estat, un canvi de decoració per a trencar amb la imatge "tradicional" d'anys anteriors. És a dir, que potser han pensat en aquella idea de McLuhan, expressada amb la seua famosa frase: "El mitjà és el missatge".

Hui hem conegut més detalls sobre l'assumpte. Presteu atenció:

-El fons es canviarà per un altre de distint.
-S'utilitzarà una unitat mòbil externa per a gravar el monarca en alta definició.
-Les imatges s'enviaran a les televisions en format 16:9 (siga això el que siga, que jo no ho sé) o panoràmic. La finalitat? "Crear un efecte més cinematogràfic".
-Possiblement s'intercalaran imatges d'exteriors entre les paraules del Rei.

Vaja, com per a posar-se unes ulleres 3-D -que ara són molt millors que aquelles antigues de cartó- i no perdre's ni un detall.

Per altra banda, sembla que grups republicans han convocat una cassolada a la mateixa hora en què comença el discurs: a les 21h.

Un altre fet destacable al voltant del missatge del monarca és que, per primera vegada, la televisió pública basca el retransmetrà. Un punt més en el currículum del Govern espanyolista de Patxi López, qui té el poder gràcies a la il·legalització d'idees practicada a Euskadi. Un pas més en el distanciament entre societat basca i Administració autonòmica.

I en el centre de tot açò -o no tant en el centre- el contingut d'un discurs més o menys previsible. Un text escrit pel Govern espanyol que tractarà de transmetre les idees de consens entre PSOE i PP, amb al·lusions calculadament vaporoses als temes que poden ser polèmics en la lluita entre socialistes i populars espanyols.

A l'endemà, el dia 25, vindrà l'apartat més surrealista de tot l'assumpte: les valoracions dels partits polítics. Cadascun destacarà un fragment del discurs, o una interpretació, que suposadament casarà amb els postulats d'eixe grup.

Pel que fa a nosaltres, seguirem pagant-li a una família per a que visca sense treballar i amb tota mena de luxes. Com deia Evaristo, de La Polla Records: "¡Joder, yo quiero ser rey!".

Però qui sap si Joan Carles ens sorprendrà i farà un discurs adaptat de veritat a la situació de crisi, com el que vam poder veure a APM...


2 comentaris:

glamboy69 ha dit...

- El Rei ja no toca ni quarts ni hores! Peró seria graciós veure el seu missatge amb ritme bakala, parlant al revés o imitant a Chiquito!

- Era absolutament imprescindible que el PNV sortís del govern de la lehendakaritza q ha ocupat des del primer gobern de 1931!! Si tot l'espanyolisme q son capaços el PSE es aa psoar un missatge q CIU ja retransmetia a TV3 doncs ja es pdoen donar per alleujats!

-He publicat la 2a part del meu post!!

Vicent Terol ha dit...

Això que era imprescindible que el PNB eixira del Govern basc va ser una consigna del PP/PSOE amb finalitats electorals. Imprescindible per a qui o per a què?

Patxi López governa gràcies a, bàsicament, tres factors:

-La il·legalització de Batasuna. Fet escandalós, propi d'una dictadura, al que sembla que ja ens hi hem acostumat.

-El valors dels vots d'Àlaba, més espanyolistes.

-Un pacte incomprensible a qualsevol altre punt de l'Estat.


El canvi al Govern basc no es correspon amb un canvi a la societat basca.

Per altra banda, l'assumpte del Rei no és "tot l'espanyolisme" del PSE. Hi ha molt més:

-Reducció i/o eliminació de l'euskera a l'ensenyament.

-Eliminació de Navarra al mapa del temps dels informatius de la ETB.

-Recolzament a una presidenta del Parlament basc que, a més de ser de l'Opus, declara tranquil·lament no conèixer el basc.

-Enduriment en la repressió policial, en actuacions on es criminalitza la dissidència independentista i es coarta la llibertat d'expressió (ex: prohibir cartells que demanen l'apropament de presos).

-Facilitar una dinàmica institucional favorable a que un personatge com José Ignacio Munilla -ultraconservador en la línia de Rouco Varela- siga el bisbe de Donostia.

-Recolzar institucionalment un acte com el desfile de les forces armades, un símbol fetitxe de la dreta espanyola més conservadora.


I tot açò és només el començament...