Saturació a cap d'any

Aquell any, Remigi havia decidit no celebrar la nit de cap d'any. Si li preguntaven per l'assumpte, responia amb el següent discurs:

-Molta gent se sent obligada a sopar de manera especial. Ixen per a no sentir-se estranys quedant-se a casa com sí farien una altra nit qualsevol. Són víctimes de les convencions!

Va sopar amb la televisió apagada i escoltant música, com era habitual en ell. Tot i voler aparentar normalitat al seu interior, Remigi se sentí estrany. I també sol.
Després va seure al sofà i estigué una bona estona tractant de concentrar-se llegint una novel·la sense aconseguir-ho. Va provar també de veure una pel·lícula, però pensaments aliens al film giraven per la seua ment, fent que la tristesa anara envaint-lo més i més a poc a poc.
Finalment, fent un esforç per aparcar la seua determinació i els principis, Remigi decidí telefonar un dels seus amics, per tal de saber on es trobava el grup sopant i acudir-hi a l’hora del cafè. Tanmateix, per molt que insistia prement el botó del seu mòbil, l’únic que aconseguia escoltar per l’altaveu era una gravació que deia el següent: “El número marcat es troba fora de cobertura o no està disponible”.