divendres, 4 de desembre de 2009

País de cecs

Ningú no li haguera dit mai que arribaria tan lluny. Des del seu despatx, recordava ara els dies a l’escola: les humiliacions, el baix rendiment acadèmic. Un passat que semblava pertànyer a una altra persona, aliè a la seua vida, al seu present triomfal.

Tanmateix, d'alguna manera, la infància l'havia marcat. Jordi no acabava d'atribuir l'èxit assolit als mèrits propis. Des d'aquell 14è pis, dirigia la mirada cap als edificis i els carrers a través de la finestra.

"Un país de cecs", deia en veu baixa.

1 comentari:

glamboy69 ha dit...

Mentre no es tiri daltabaix de la façana...